ORGANITZA:
Asociación Catalana de Profesionales de la Salud Mental (AEN-Catalunya)
Fundació Congrés Català de Salut Mental (FCCSM)
El pasado viernes 23 de noviembre, se celebró en el Colegio Oficial de Médicos de Barcelona, la novena edición de la jornada “La red a debate”, con el título “Salud mental y comunidad: ¿Qué intervenciones? ¿Qué modelos? Reflexiones sobre la vitalidad de la red”. Organizada por la Fundació Congrés Català de Salut Mental (FCCSM) y la Associació Catalana de Professionals de Salut Mental (ACPSM– AEN Catalunya), contó con un amplio nivel de participación de profesionales provenientes de diversos recursos asistenciales y comunitarios de la red.
La jornada —aprovechando que el actual Plan de Salud de la Generalitat de Cataluña 2016-2020 reconoce la salud mental como una prioridad y parte de una concepción integral de la salud con un modelo de base comunitaria— tenía como objetivos profundizar en el concepto de salud mental comunitaria y presentar diferentes experiencias desde este modelo.
En la mesa inaugural, los presidentes de la ACPSM y de la FCCSM, Daniel Cruz y Josep Vilajoana, introdujeron algunos de los interrogantes que desde la organización nos planteábamos: ¿podemos considerar comunitario las visitas a domicilio o incluir a las personas cercanas al paciente en el abordaje terapéutico?
¿Es posible incluir siempre en el tratamiento en salud mental a actores de otros ámbitos ajenos al mundo sanitario, como enseñanza, asuntos sociales, vivienda, trabajo, justicia, para ampliar el marco de acción? ¿En qué medida se debe incluir el rol de los usuarios y familiares en la organización de la atención asistencial para que se considere acción comunitaria? ¿Qué condiciones de la organización asistencial se necesitan para poder hacer un abordaje de calidad y ético? Si debemos trabajar de manera interdisciplinaria más que multidisciplinaria, ¿puede ser que también debamos plantearnos trabajar con la comunidad más que en la comunidad? Si esto supone afrontar situaciones nuevas, salir de nuestros despachos y de nuestras zonas de confort, aprender de las miradas e intervenciones de los demás para poder construir nuevas intervenciones, ¿estamos los profesionales suficientemente preparados culturalmente y suficientemente formados para transitar este camino?”
En la sesión inaugural, Pilar Solanes, Jefa del Departamento de Salud del Ayuntamiento de Barcelona, en representación de la comisionada de salud del Ayuntamiento de Barcelona Gemma Tarafa, insistió en que el Plan de Salud debe ser el marco para articular la salud mental con otras redes y remarcó que hay que apostar por la promoción y la prevención para poder avanzar.
RESUM DE LA TAULA 1:
“Salut mental i comunitat: bases conceptuals»
Moderador:
Lluís Albaigès
Intervingueren:
Marcel Cano, professor d’ètica a la UB i de bioètica a la UVic
Claudi Camps, director assistencial de la xarxa de salut mental i addiccions de Girona i comarques.
Claudi Camps, que va fer evident el seu compromís amb les persones que pateixen malalties mentals severes —especialment remarcable l’esforç per reduir la llarga estada hospitalària—, va posar sobre la taula aspectes com ara la correlació entre precarietat i salut mental o la rellevància de garantir la igualtat de drets en totes les comunitats, així com la necessitat de desplegar recursos comunitaris que promoguin tant l’accés a intervencions en psicoteràpia com la rehabilitació psicosocial, inclòs l’accés a un habitatge i una feina digna, sobretot quan la situació psicosocial és el desencadenant. Marcel Cano, al seu torn, va remarcar que sortir al carrer no hauria de ser només en sentit assistencial sinó també amb el sentit d’incloure la diversitat, les diferents visions del que és salut, amb una mirada més intercultural.
Entre muchos otros temas, se habló de cómo se aborda la salud mental desde la atención primaria, el desequilibrio de recursos entre la atención primaria y la hospitalaria, la formación de los futuros médicos en relación a los trastornos mentales, el papel de las asociaciones de familiares o el apoyo a los equipos asistenciales para que puedan trabajar de manera saludable.
RESUM DE LA TAULA 2:
“Presentació i anàlisi d’experiències”
Moderadora:
Mercè Teixidó
Es van mostrar diferents experiències de treball en el territori, concretament , Mark Dangerfield va presentar el projecte de l’Equip Clínic d’Intervenció a Domicili de la Fundació Vidal i Barraquer, que consisteix en fer intervenció domiciliària per arribar a aquells adolescents d’alt risc que no estan vinculats a la xarxa; José Ramón Ubieto va explicar el programa Interxarxes desenvolupat al barri del Guinardó; Maria Martinez va descriure el projecte “Néixer i créixer al barri Roquetes” de coordinació de tots els serveis del barri orientats a donar suport a la criança i a les famílies en general i entès com un projecte de promoció, prevenció i atenció de salut mental a la petita infància; i, finalment, per acabar, Clara Santamaria va comentar un projecte comunitari impulsat per la Fundació Tot Raval de cooperació de diferents agents que tenen incidència en la salut mental al barri del Raval. Les intervencions van generar gran interès i es va posar de manifest que per a la seva implementació, el treball comunitari requereix d’implicació, sostenibilitat, adaptació cultural i qüestionament reflexiu entorn a si les nostres intervencions afavoreixen la dependència del sistema sanitari o s’adrecen a potenciar la capacitat de la comunitat.
La jornada la cerraron José M. López y Myriam Garcia en representación de las dos entidades organizadoras.
A modo de síntesis, podemos concluir:
- La prevención y promoción de la salud pone el foco más en la prevención del trastorno que en su tratamiento una vez diagnosticado, es una tarea fundamental en una perspectiva comunitaria de salud en la que es necesario implicar los ámbitos sociales normalizados para que familias, escuela, mundo laboral, asociaciones, justicia, administraciones, medios de comunicación y otros sean agentes de salud dentro de la comunidad.
- La perspectiva comunitaria en salud supera el modelo biomédico e incluye otros actores distintos a los tradicionales y que pertenecen a áreas diversas como asuntos sociales, vivienda, trabajo, educación, cultura, economía o seguridad, entre otras, posibilitando intervenciones en el contexto de vida del paciente.
- La coordinación entre las diferentes áreas que participan en una perspectiva comunitaria de la atención en salud mental requiere de la reorganización de los tiempos, espacios y formas de trabajo tradicionales.
- Existe una heterogeneidad muy grande en las maneras de concebir la salud mental comunitaria dentro de la red; es necesario incorporar espacios reflexivos para valorar la conveniencia de iniciar/mantener las intervenciones emprendidas.
- Se requiere una formación específica de los profesionales que incluya aspectos que excedan un modelo puramente biomédico, más centrado en señalar el déficit y abordarlo desde una vertiente restringida a las causas fisiopatológicas, fomentando desde la diferencia la capacitación y el apoyo de las personas diagnosticadas.
- Se podría proponer una reorganización de los presupuestos orientando una mayor inversión en la creación y dotación de dispositivos comunitarios que trabajen en la perspectiva ya mencionada, más que en el mantenimiento de camas hospitalarias de larga estancia.
- También se debe cuidar la salud de los profesionales en los procesos de reorganización que implica este cambio de perspectiva en la atención a la salud mental.
- Las dinámicas de trabajo en salud mental comunitaria que se han desarrollado desde los equipos asistenciales tienen un buen rendimiento en cuanto a la reinserción y rehabilitación de pacientes con trastornos mentales severos. Tanto estos equipos como las asociaciones de familiares y de personas en primera persona también están realizando una labor importante en el ámbito comunitario, que es necesario articular y coordinar bien con los equipos asistenciales.
Relación de pósters
A continuación, presentamos la lista de pósteres presentados y seleccionados con motivo de la 9ª Jornada la Xarxa a Debat. Para cualquier consulta o aportación, le animamos a contactar con sus autores.
R. Martínez, I. Munuera, M. Bernad, B. Amann. Centre Fòrum de l'Hospital del Mar
I. Munuera, R. Martínez, M. Bernad, B. Amann. Centre Fòrum de l'Hospital del Mar
R. Espeso, A. de la Fuente, E. Bolancer, D. Gómez, S. Martínez y J. Marfà. CSMA Badalona II
J. Romeu. Escuela de Clínica Psicoanalítica con Niños y Adolescentes
R. Varela, D. Garrido, M. Roviralta, O. Iriondo, M. Caballero, F. Fonseca. Institut Neuropsiquiatria i Addiccions (INAD), Consorci Mar Parc de Salut, Hospital Universitari Clínic
Ma C. Marti, V. Méndez, F. Muñoz, M. Segrelles. Federació SM Catalunya
F. Vela, A. Delgado, N. Rosell, P. Muley, E. Juncosa, N. López. CSMA Alt Penedès
C. Fresno, E. González, C. Fàbrega, S. Cebrian, N. Díaz. Parc Sanitari Sant Joan de Déu- Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions, Parc de Salut Mar.
L. Rosés, C. Suaz, D. Salmerón, M. Garcia- Duran. Sant Pere Claver – F. Serveis Socials

