Un any més, la Fundació Congrés Català de Salut Mental i l’Associació Catalana de Professionals de Salut Mental – AEN Catalunya han posat a debat temes relacionats amb la nostra realitat assistencial i xarxa pública de serveis en salut mental. El tema triat per aquesta 10a edició de la Xarxa a Debat, té a veure amb la nostra cura com a professionals i la dels nostres equips.

L’antropòleg Lluís Duch va desenvolupar el concepte “d’emparaular” per referir-se al treball de posar en paraules les realitats. Per l’autor, la paraula, amb les seves múltiples expressivitats, va més enllà de l’oralitat; és tant comunicació i comportament ètic com la manera que permet fer visible i donar significats a la realitat.

La desena edició de la Xarxa a Debat ha convidat a “emparaular” els malestars en la pràctica professional i reflexionar conjuntament sobre la importància de tenir cura dels professionals, els equips i les organitzacions. El benestar en els ambients de treball és un requisit imprescindible sobre el que es fonamenta l’exercici de les funcions terapèutiques.

Ateses les circumstàncies derivades de la Covid, la Jornada s’ha fet telemàticament.

El 9 d’octubre passat, de forma telemàtica i amb la participació de més de 130 professionals, va tenir lloc la 10 edició de la Xarxa a Debat. La Jornada va comptar amb tres professionals d’alt nivell que exposaren comunicacions d’un ric contingut i enfocaments complementaris. Al final es va obrir un espai per preguntes.

José Leal va desenvolupar el concepte de cura/cuidado des de les seves bases antropològiques arrelades en la immaduresa originària de l’ésser humà fins a la construcció d’una ètica cívica basada en el reconeixement de la dignitat de l’altre, l’acollida i l’hospitalitat. Posteriorment, i basant-se en la reivindicació defensada per Foucault de la cura d’un mateix com a imperatiu ètic, va traslladar-ho a l’ètica de la responsabilitat en el quefer professional, controlant tendències com el narcisisme, les expectatives excessives i el cientificisme arrogant. Finalment va reivindicar l’equip com a veritable sostenidor de l’activitat assistencial i el bon clima grupal com contenidor del malestar individual. Per això, els equips han de ser cuidats per les institucions, que cal que, utilitzant el concepte de Winnicott, siguin “suficientement bones”.

Enrico Mora va partir de la transformació soferta per l’assistència a la salut mental en els darrers anys, que ha impactat en la qualitat de vida laboral dels professionals. Les dades de malestar emocional són paleses des de fa temps i han estat clarament objectivades. Pot haver-hi contribuït a més de l’increment de demanda, l’estil de gestió amb paràmetres empresarials, i els mètodes esbiaixats d’avaluació de caràcter quantitatiu. Va desenvolupar el concepte d’estrès ètic com a discrepància entre l’activitat professional reconeguda com a bona pràctica i la realitat assistencial, amb la dificultat d’atendre el malestar psíquic provocat per la violència i el desemparament social amb una prescripció massiva de psicofàrmacs i una interpretació uniformitzada dels símptomes. A partir d’aquestes constatacions està investigant en pràctiques concretes les dinàmiques que poden fer front a aquestes dificultats i generar benestar professional.

Claudi Camps, partint de la seva pròpia experiència en tasques de gestió d’una gran empresa sanitària, es va imposar el repte de resumir l’anàlisi de la complexa realitat institucional amb les seves distorsions i perversions, posant en valor les possibilitats reals de transformació democràtica. Partint de valors ètics com la coherència i l’autenticitat i una visió preventiva, cal potenciar la formació transversal en els equips i els espais de reflexió sincera. Es pot evitar així la desmotivació i la sensació d’alienació en els professionals a través de la participació real, donant autonomia als equips i integrant també l’opinió d’usuaris i familiars. Cal també tenir una visió preventiva dels conflictes dins dels equips i poder avaluar el clima emocional.

Després del plenari, ens vam organitzar en tres grups de discussió per propiciar el debat, intercanvi i aprofundiment en el diferents temes anunciats.

Està previst que en les properes setmanes, disposem d’un document de síntesi, conclusions i recomanacions de la Jornada.

Albert Mariné

Membre de la Junta de la Fundació Congrés Català de Salut Mental i membre del Comitè organitzador de la Jornada La Xarxa a Debat.

Un any més, la Fundació Congrés Català de Salut Mental i l’Associació Catalana de Professionals de Salut Mental – AEN Catalunya han posat a debat temes relacionats amb la nostra realitat assistencial i xarxa pública de serveis en salut mental. El tema triat per aquesta 10a edició de la Xarxa a Debat, té a veure amb la nostra cura com a professionals i la dels nostres equips.

L’antropòleg Lluís Duch va desenvolupar el concepte “d’emparaular” per referir-se al treball de posar en paraules les realitats. Per l’autor, la paraula, amb les seves múltiples expressivitats, va més enllà de l’oralitat; és tant comunicació i comportament ètic com la manera que permet fer visible i donar significats a la realitat.

La desena edició de la Xarxa a Debat ha convidat a “emparaular” els malestars en la pràctica professional i reflexionar conjuntament sobre la importància de tenir cura dels professionals, els equips i les organitzacions. El benestar en els ambients de treball és un requisit imprescindible sobre el que es fonamenta l’exercici de les funcions terapèutiques.

Ateses les circumstàncies derivades de la Covid, la Jornada s’ha fet telemàticament.

>>ADAPTACIÓN DE ROLES Y COMPETENCIAS LABORALES EN EL CUIDADO DE EQUIPOS EN TIEMPOS DE PANDEMIA». Irene Munuera, Lara Ortiz i Albert Valero.

>>COMO SALVAR LA LLAMARADA». Juanita Carulla, Marina Beà, Marta Jodar, Marga Pizarro, Miriam Salas i Eulàlia Sayrach.

Lluís Albaigès, Anna Carrió, José Manuel López, Albert Mariné, Víctor Martí, Ferran Molins, Teresa Morandi, Sònia Soriano, Berna Villarreal