Les portades dels discos de vinil de la seva mare foren els seus primers llenços, en elles va començar a practicar el que més tard es va acabar convertint en passió. Als anys 80 va passar per una etapa de perfeccionament, en què se sentia com un robot volent millorar i practicar amb cada dibuix. Va anar aprenent diferents tècniques, algunes d’elles les hi va ensenyar el seu pare. Avui dia, sobretot, fa ús del carbonet, l’aquarel·la, el pastel i l’acrílic.

Llicenciat en pintura per la facultat Sant Jordi de Barcelona. Tinc 51 anys. Fa uns quants anys vaig guanyar el primer premi de la convocatòria del congrés. Donat que soc daltònic treballo exclusivament amb la gama de blancs, grisos i negres.

Artista gràfic nascut a l’abril de 1978. De Diego il·lustra des de fa ja més de dues dècades, activitat potenciada principalment per ser la seva principal forma d’expressió. Dissenys de cartells, mostres d’il·lustracions i gran nombre d’exposicions mostren el seu quefer. El 2013 va ser el guanyador del premi Xarxart i va formar part del jurat en la seva ultima edició, el 2017. “Esquizofrenia Gráfica” (autoedició, 2009), és el seu principal treball editat, i cal destacar “Nil & Grandpha, una historia de rugbi” (CNPN, 2011). El seu últim llibre és “Trazar el Vacio” (coedició amb Terraignota editorial, 2019). En aquest treball il·lustra els textos de Princesa Inca, José Manuel Vara i Cysko Muñoz. De Diego Fuertes ha fet donació de part de la seva obra a la Fundació Congrés Català de Salut Mental amb l’objectiu que la Fundació pugui recaptar fons en la seva tasca per promoure el debat i la millora de la salut mental a Catalunya.

Des de petita he sentit una forta inclinació per la pintura creativa i el món de les arts plàstiques en general. És el que veritablement sento que és la meva vida. També estic sensibilitzada amb el tema humanitats. He assistit a classes de pintura amb professors llicenciats en belles arts. Em motiven temes que facin trencar amb la idea d’exclusió.

Pintor autodidacta d’estil expressionista abstracte que ha evolucionat cap a una fragmentació intensa de figures geomètriques, animals i personatges. Obra de colorisme viu i traç vigorós, capaç de transportar l’espectador a un univers fantàstic ple d’energia, símbols recurrents i fortes emocions (passió, deliri, profunditat). Sense propòsits premeditats, la meva pintura ressona amb primitivisme, romanticisme i màgia, com a veu interior d’un “home salvatge” i subversiu.