Las portadas de los discos de vinilo de su madre fueron sus primeros lienzos, en ellas comenzó a practicar lo que más tarde se acabó convirtiendo en pasión. En los años 80 pasó por una etapa de perfeccionamiento, en la que se sentía como un robot queriendo mejorar y practicar con cada dibujo. Fue aprendiendo diferentes técnicas, algunas de ellas se las enseñó su padre. Hoy en día, sobre todo, hace uso del carboncillo, la acuarela, el pastel y el acrílico.

Soy licenciado en Pintura por la Facultad de Sant Jordi de Barcelona. Tengo 51 años. Hace unos años gané el primer premio en la convocatoria del congreso. Como soy daltónico, trabajo exclusivamente con blanco, gris y negro.

Artista gràfic nascut a l’abril de 1978. De Diego il·lustra des de fa ja més de dues dècades, activitat potenciada principalment per ser la seva principal forma d’expressió. Dissenys de cartells, mostres d’il·lustracions i gran nombre d’exposicions mostren el seu quefer. El 2013 va ser el guanyador del premi Xarxart i va formar part del jurat en la seva ultima edició, el 2017. “Esquizofrenia Gráfica” (autoedició, 2009), és el seu principal treball editat, i cal destacar “Nil & Grandpha, una historia de rugbi” (CNPN, 2011). El seu últim llibre és “Trazar el Vacio” (coedició amb Terraignota editorial, 2019). En aquest treball il·lustra els textos de Princesa Inca, José Manuel Vara i Cysko Muñoz. De Diego Fuertes ha fet donació de part de la seva obra a la Fundació Congrés Català de Salut Mental amb l’objectiu que la Fundació pugui recaptar fons en la seva tasca per promoure el debat i la millora de la salut mental a Catalunya.

Des de petita he sentit una forta inclinació per la pintura creativa i el món de les arts plàstiques en general. És el que veritablement sento que és la meva vida. També estic sensibilitzada amb el tema humanitats. He assistit a classes de pintura amb professors llicenciats en belles arts. Em motiven temes que facin trencar amb la idea d’exclusió.

Pintor autodidacta d’estil expressionista abstracte que ha evolucionat cap a una fragmentació intensa de figures geomètriques, animals i personatges. Obra de colorisme viu i traç vigorós, capaç de transportar l’espectador a un univers fantàstic ple d’energia, símbols recurrents i fortes emocions (passió, deliri, profunditat). Sense propòsits premeditats, la meva pintura ressona amb primitivisme, romanticisme i màgia, com a veu interior d’un “home salvatge” i subversiu.