6è Congrés Català de Salut Mental 2017

1-3 juny de 2017

Migracions, exili i refugi: drets humans i salut mental

Memorial: Josep Clusa | Homenatge a Valentín Barenblint

L’art com a eina clau per al benestar emocional, la inclusió social i la lluita contra l’estigma

El 6è Congrés Català de Salut Mental, celebrat els dies 1, 2 i 3 de juny de 2017 al CosmoCaixa de Barcelona, es va centrar en les migracions, l’exili i el refugi des de la perspectiva dels drets humans i la salut mental.
El Congrés va abordar especialment la crisi dels refugiats a Europa i les seves conseqüències en la salut mental individual i comunitària.
Es va destacar l’elevada càrrega de patiment associada als processos migratoris, l’exili i les situacions de desemparament.
La trobada va reivindicar la fraternitat, els drets humans i la qualitat democràtica en l’abordatge del fenomen migratori.
Es va plantejar la necessitat de donar respostes col·lectives, coordinades, interdisciplinàries i interinstitucionals.
El Congrés va voler ser també un espai de denúncia i mobilització davant les situacions de vulneració de drets.
Els debats es van estructurar al voltant dels drets humans de les persones migrades, l’impacte de les violències i l’atenció integral des de la salut mental.
Entre les propostes finals es va destacar la necessitat de potenciar l’acollida i la convivència i combatre el racisme i la xenofòbia.
També es va reivindicar una atenció al patiment de les persones migrants que evités la medicalització del dolor i dels processos de dol.
El Congrés va incloure el Memorial Josep Clusa i un homenatge a Valentín Barenblit, dos referents de la salut mental pública i comunitària.

Memorial

Josep Clusa | Homenatge a Valentín Barenblint

20 anys de la Fundació CCSM

El 6è Memorial Josep Clusa va reconèixer la trajectòria i la contribució de Josep Clusa a l’atenció pública i comunitària de la salut mental a Catalunya.
Clusa, psiquiatre i psicoanalista, va ser un dels impulsors de la Fundació Congrés Català de Salut Mental, que va presidir entre 2005 i 2013.
La seva trajectòria va estar estretament vinculada a l’Institut Mental de la Santa Creu, on va participar en el moviment de transformació i dignificació de l’atenció a les persones ingressades.
Durant els anys vuitanta va liderar el procés de desmantellament de l’antic manicomi i la seva transformació en serveis d’atenció comunitària.
Aquest procés va donar lloc a nous recursos, com centres de dia i pisos assistits, orientats a una atenció més propera a la comunitat.
Clusa va defensar una concepció humanista, interdisciplinària i socialment compromesa de la salut mental.
Al llarg de la seva trajectòria va impulsar congressos, jornades, cursos i espais de supervisió i reflexió professional.
El Memorial va reunir professionals, representants de la Fundació, persones vinculades a l’Institut Mental i membres de la seva família.
Les intervencions van posar en valor la seva aportació professional, el seu compromís amb la salut mental pública i la seva dimensió humana.
El 6è Memorial va esdevenir així un homenatge a un dels referents de la transformació de l’atenció en salut mental a Catalunya.

Imatges de la jornada

6è Premi Xarxart de Pintura i Dibuix

El 6è Premi Xarxart de Pintura i Dibuix, convocat en el marc del 6è Congrés Català de Salut Mental, va reconèixer la creació artística com a espai d’expressió vinculada a la salut mental.
El jurat va destacar diverses obres per la seva força plàstica, conceptual i tractament artístic.
Entre les obres seleccionades hi havia les de Josep Duran «Urco», Lourdes Calvo Alonso, David n’Dongo, Jose de la Vega Oros i Pilar Ferrer Moles.
L’obra guanyadora va ser la de Cristina Laura Morales Ibáñez, de la Fundació i Associació ARAPDIS.
El jurat en va destacar especialment la força, la simbologia i l’ús del color.
L’obra guanyadora també va posar de manifest la situació de les persones refugiades, en sintonia amb el tema central del 6è Congrés.

Documentació

A continuació trobareu tota la documentació recollida durant la celebració del 6è CCSM

TítolAutor/aTipushf:doc_tagshf:doc_author
¿En qué sueñan los immigrantes?.Julieta Piastro08 Comunicació lliurecomunicacio-lliurejulieta-piastro
Acte inauguralÀngels Vives01 Acte Inauguralacte-inauguralangels-vives
Dialogo y terapia a través del arteAmparo del Pino08 Comunicació lliurecomunicacio-lliureamparo-del-pino
Drets Humans i Salut mental. Realitats i vivències des de l’acompanyament a interns.Margarita Garcia O’Meany03 Taula de Debat - Plenaritaula-de-debat-plenarimargarita-garcia-omeany
Dues lectures de l’ús polític de la psiquiatria a la Romania comunistaSergi Solé08 Comunicació lliurecomunicacio-lliuresergi-sole
El síndrome del inmigrante con estrés crónico y múltiple-síndrome de UlisesJoseba Achotegui03 Taula de Debat - Plenaritaula-de-debat-plenarijoseba-achotegui
Els drets humans de les persones migrants: mites i realitatsGT107 Document de Síntesidocument-de-sintesigt1
Evaluación de la funcionalidad en la esquizofrèniaKarina Campoverde06 Pòstersposterskarina-campoverde
Fent Front a les violències sexuals contra dones refugiadesCristina Fernández Bessa03 Taula de Debat - Plenaritaula-de-debat-plenaricristina-fernandez-bessa
Impacte i efecte de les violències en la subjectivitat i en els vincles socialsGT207 Document de Síntesidocument-de-sintesigt2
Investigació qualitativa sobre la utilització del tempsIgnasi Bros06 Pòsterspostersignasi-bros
L’atenció integral a les persones migrants i refugiades des de la perspectiva de la salut mentalGT307 Document de Síntesidocument-de-sintesigt3
La “crisi” dels refugiats a la UEBlanca Garcés03 Taula de Debat - Plenaritaula-de-debat-plenariblanca-garces
La relació entre la solidaritat i la justícia. les diferents formes de reconeixementMargarita Boladeras09 Acte Cloendaacte-cloendamargarita-boladeras
La salut mental en la cruilla voluntariat i refugiNúria Pi08 Comunicació lliurecomunicacio-lliurenuria-pi
Las transformaciones de la practica clínicaEnrico Mora06 Pòsterspostersenrico-mora
Memorial Josep ClusaAda Ruiz10 Memorialmemorialada-ruiz
Memorial Josep ClusaTeresa Rossell10 Memorialmemorialteresa-rossell
Memorial Josep ClusaÀngels Vives10 Memorialmemorialangels-vives
Migracions, fronteres i vulneració de dretsÀngels Vives03 Taula de Debat - Plenaritaula-de-debat-plenariangels-vives
Perfil de les persones immigrades ateses al programa trastorn mentalEsther Declara06 Pòsterspostersesther-declara
Polítiques migratòries i el seu impacte en el benestar de les persones: crisi de valors?Nabil Sayed02 Conferència (inaugural/cloenda/altres)conferencia-inaugural-cloenda-altresnabil-sayed
Presentació HOMENATGE A VALENTÍN BARENBLITVíctor Martí11 Homenatgehomenatgevictor-marti
Presentació HOMENATGE A VALENTÍN BARENBLITTeresa Aragonès11 Homenatgehomenatgeteresa-aragones
Presentació HOMENATGE A VALENTÍN BARENBLITVíctor Korman11 Homenatgehomenatgevictor-korman
Presentació HOMENATGE A VALENTÍN BARENBLITDiana Barenblit11 Homenatgehomenatgediana-barenblit
Presentació HOMENATGE A VALENTÍN BARENBLITFernando Lacasa11 Homenatgehomenatgefernando-lacasa
Presentació HOMENATGE A VALENTÍN BARENBLITValentín Barenblit11 Homenatgehomenatgevalentin-barenblit
Presentació HOMENATGE A VALENTÍN BARENBLITBegoña Olabarria11 Homenatgehomenatgebegona-olabarria
Projectes de mentoria amb joven migrant i refugiat sense familiars en el territoriGT3, Mercè Garet14 Crònica/Informe/Resumcronica-informe-resumgt3 merce-garet
REALITATS PROFESSIONALS I VIVENCIALS ENTORN LES EXPERIÈNCIES D’ACOLLIDACaridad Villar03 Taula de Debat - Plenaritaula-de-debat-plenaricaridad-villar
Resum REALITATS PROFESSIONALS I VIVENCIALS ENTORN LES EXPERIÈNCIES D’ACOLLIDACaridad Villar03 Taula de Debat - Plenaritaula-de-debat-plenaricaridad-villar
SEGUIMENT D’INICIATIVES I GRUP DE TREBALL DE LA FCCSM ENTRE CONGRESSOSDolors Muñoz, Grup de Pensadors03 Taula de Debat - Plenaritaula-de-debat-plenaridolors-munoz grup-de-pensadors
SEGUIMENT D’INICIATIVES I GRUP DE TREBALL DE LA FCCSM ENTRE CONGRESSOSLara Diez, Grup d’Intercanvi i Elaboració03 Taula de Debat - Plenaritaula-de-debat-plenarilara-diez grup-dintercanvi-i-elaboracio
SEGUIMENT D’INICIATIVES I GRUP DE TREBALL DE LA FCCSM ENTRE CONGRESSOSDolors Muñoz, Grup de Pensadors03 Taula de Debat - Plenaritaula-de-debat-plenaridolors-munoz grup-de-pensadors
SEGUIMENT D’INICIATIVES I GRUP DE TREBALL DE LA FCCSM ENTRE CONGRESSOSLluís Isern03 Taula de Debat - Plenaritaula-de-debat-plenarilluis-isern
SEGUIMENT D’INICIATIVES I GRUP DE TREBALL DE LA FCCSM ENTRE CONGRESSOSMyriam Garcia, Grup Salut Mental Comunitària03 Taula de Debat - Plenaritaula-de-debat-plenarimyriam-garcia grup-salut-mental-comunitaria
Taller de habilidades para la vida para jovenes immigrantesLucia Cellerino08 Comunicació lliurecomunicacio-lliurelucia-cellerino
TALLER TRENCADIS. Propostes per a la promoció de la SM a través de la paraula (GT3)GT3, Marta Salvany14 Crònica/Informe/Resumcronica-informe-resumgt3 marta-salvany
TALLER TRENCADIS. Propostes per a la promoció de la SM des de llenguatges diferents (GT3)GT3, 9Barris Acull14 Crònica/Informe/Resumcronica-informe-resumgt3 9barris-acull

Resums

  • El conseller de Salut de la Generalitat posa en valor «l’excepcionalitat europea de Catalunya» en l’àmbit de l’acollida
  • El psiquiatra d’origen sirià Nabil Sayed-Ahmad Beirutí aborda les migracions com un fenomen «inherent a la naturalesa humana amb molts aspectes positius»

«No serem una societat mentalment i espiritualment sana fins que no ens tractem de manera massiva i ordinària com germans els uns als altres». Amb aquestes paraules ha inaugurat aquest matí el conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, Antoni Comín, el 6è Congrés de Salut Mental: ‘Migracions, Exili i Refugi. Drets Humans i Salut Mental’. Una fraternitat que ha reivindicat també la presidenta de la Fundació Congrés Català de Salut Mental, Àngels Vives, en la seva intervenció, i que hauria de marcar l’abordatge del fenomen migratori des del punt de vista dels drets i de la qualitat democràtica. «Hem de fer ciutadans», ha afirmat Oriol Amorós, secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat.

Toni Comín: «No serem una societat mentalment i espiritualment sana fins que no ens tractem de manera massiva i ordinària com germans els uns als altres»

Els representants del Govern han fet valer l’atenció sanitària universal i els serveis d’inserció laboral que presta el SOC fins i tot a les persones en situació irregular com dos exemples del que Antoni Comín ha qualificat d'»excepcionalitat de Catalunya en el context europeu» pel que fa a les polítiques d’acollida. La comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, Gemma Tarafa, ha recordat l’existència del Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats des de fa gairebé tres dècades i el pla ‘Barcelona, Ciutat Refugi’ des de 2015.

La degana del Col·legi de Treball Social de Catalunya, Núria Carrera, ha posat de manifest la voluntat del professionals d’acollir des de l’acció comunitària, en el cas del treball social «fent prescripció social i acompanyant les persones en la seva integració», i ha defensat la denúnica i la mobilització «per generar canvis i assegurar els drets de tothom». Per la seva banda Lluís Noguera, director de CosmoCaixa –espai que acull el Congrés fins dissabte 3 de juny—, ha destacat «la importància de la cultura, un dels pilars de la societat del benestar» en el procés cap a la plena ciutadania de les persones migrades.

nabil-6congresLa ponència de Nabil Sayed-Ahmad Beirutí, psiquiatra d’origen sirià, ha plantejat el fenomen migratori com quelcom inherent a la naturalesa humana i ha reivindicat els «moltíssims aspectes positius» que comporta: pèrdua de la por a l’altre, oportunitats, coneixements, aprenentatge… Sayed-Ahmad ha fet seva la mirada d’Amin Maalouf quan aposta per parlar d’orígens en lloc d’arrels: «les persones no tenim arrels, tenim peus i caminem». Ha lamentat, això sí, que les migracions d’avui, els desplaçaments forçats que posen en risc la salut mental, siguin fruit d’una determinada globalització i de raons econòmiques vinculades a la concentració de la riquesa.

El Congrés comptarà entre avui i dissabte amb aportacions de nombrosos professionals i experts de diversos àmbits, entre els quals la catedràtica de Filosofia Moral i Política Margarita Boladeras, el filòsof i escriptor Josep Ramoneda, i el fundador i director del Servei d’Atenció Psicopatològica i Psicosocial a Immigrants i Refugiats (SAPPIR) de l’Hospital Sant Pere Claver de Barcelona, Joseba Achotegui. L’objectiu de la convocatòria és construir propostes capaces de disminuir els riscos derivats de les migracions i millorar la convivència i la cohesió ciutadana, incrementant així els nivells de salut i benestar de la població.

Teresa Morandi. Membre de la Junta de la FCCSM

Els Congressos de la FCCSM que es realitzen cada tres/quatre anys,  són el resultat creatiu de processos de participació, reflexió i propostes de persones de diverses disciplines, al voltant de temes, vinculats a la salut mental, no només a la vessant sanitària, sinó en compromís amb diverses situacions que es viuen al col·lectiu i que afecten la subjectivitat de les persones i als vincles socials: salut mental com una manera de viure, de cura, autònoma, solidària, lligada al context vital, històric, polític i social.

Des de la Junta, a proposta de, aleshores presidenta, Àngels Vives vam triar la temàtica del 6è Congrés. Es vivia una situació molt dura i difícil que ens plantejava un deure i un repte: els diferents processos migratoris que, ara, esclataven dramàticament a Europa, fent que arribessin milers de  persones -nens, dones, homes- a la recerca d’un refugi. El  seu l’havien perdut, obligats a fugir -arriscant tot, inclús la vida- per les múltiples adversitats, produïdes per guerres, canvi climàtic, fam, persecucions polítiques, etc. que els deixaven  en desemparament,  sotmesos a violències de tot tipus, vulnerables.

Com a professionals de la SM ens trobem habitualment amb el fet d’acollir, metafòricament “nàufrags”, éssers que pateixen, que senten o han perdut el seu lloc al món, sovint  estigmatitzats, maltractats, i procurem donar-los “asil”, allotjar-los, obrint espais a on la subjectivitat i la paraula siguin present, és a dir a on es reconegui als subjectes en la seva humanitat i singularitat.

Així, davant els “sense refugi”, amb la memòria dels propis exilis, davant  la manca de responsabilitat política dels estats amb vulneració dels drets humans, era vital per nosaltres en tant que humans, professionals i ciutadans, no girar la mirada o situar-nos en la impotència. És una responsabilitat ètica.

Però enteníem que aquestes situacions replantegen, qüestionen  molts dels valors en què se sustenta la convivència, el respecte als drets humans, i fins i tot, les solidaritats de persones i governs. Per tan s’havia de contemplar com reaccionaven els acollidors d’aquells que ”trucant a la porta”; com entenien i acceptaven compartir, cohabitar amb d’altres que es visualitzen com a diferents, estranys? Considerar els conflictes  i com afrontar-los?

Tractar aquesta catàstrofe social al si del Congrés era la possibilitat d’abordar una problemàtica complexa;  de fer-hi front mitjançant la reflexió oberta i solidària, de convidar a la denúncia i el debat;  a la posada en comú entre diferents disciplines, diverses associacions i institucions que estaven a primera línia de la solidaritat, i escoltar les paraules, experiències, creacions, de molts afectats.

Per considerar les diferents mirades tres grups van treballar, centrant la seva anàlisis i debats en:

    • Els drets humans de les persones migrats: mites i realitats.
    • L’ impacte de les violències sobre el subjecte i el llaç social.
    • La atenció integral des de la salut mental.

En ells vàrem dedicar un temps per veure i comprendre, escoltant les aportacions tant de qui van viure dificultats en primera persona, joves, adults, dones i homes, com d’experts i voluntaris. Vam arribar a conèixer diverses formes d’ajuda comunitària, de suport i l’apertura de noves eines. Vàrem concloure construint algunes propostes: potenciar els nivells d’acollida i convivència; alertar i qüestionar el racisme i xenofòbia lligades a la por a l’altre, incentivades per relats d’alguns mitjans de comunicació i xarxes socials; prevenir i disminuir riscs tenint cura del patiment subjectiu de les persones immigrants, fugint de diagnosticar com a malaltia mental i medicalitzar el dolor i els dols.

Es va redactar un manifest signat per moltes associacions en Defensa dels Drets de la Infància.

En consonància als temes del Congrés, vàrem recordar la personalitat i trajectòria de dos amics i companys de la Fundació, tots dos pioners i exemple d’una bona pràctica en la salut mental pública i comunitària: en Josep Clusa, que va ser president de la FCCSM,  a qui es va dedicar el Memorial d’aquesta 6a edició, i un acte d’homenatge a Valentin Barenblit.

Els grups de treball del 6è Congrés

Aquests són els Grups de Treball que participen en el 6è Congrés Català de Salut Mental i els eixos sobre els quals treballen:

Partint de la defensa inqüestionable dels Drets Humans, el grup proposa una reflexió sobre l’acceleració del fet migratori des de l’anàlisi de les causes profundes com són les guerres, les enormes desigualtats i el canvi climàtic.

 L’acollida de l’emigració  i especialment dels refugiats i dels infants, és un deure moral així com un repte, que reforça la bona salut de la societat. Es volen analitzar els aspectes polítics, socials, culturals i religiosos que incideixen en una bona acollida.

 El grup vol analitzar també el paper dels medis de comunicació i les xarxes socials com a formadors d’opinió, i contraposar als missatges distorsionats i alarmistes, anàlisis racionals i una àmplia difusió d’experiències  solidàries.

Grup promotor: Jose Fernandez, Neri Daurella, José Leal, Càndid Palacin, Albert Mariné, Claudia Vasquez i Teresa Aragonés.

Coordinadors: Jose Fernández i Albert Mariné

La subjectivitat contemporània està exposada a diferents conflictes:  alteracions climàtiques; pèrdua de garanties laborals i de DDHH; terrorisme, guerres violentes i cruents que obliguen a l’exili, a vagar pel món desemparats, traumatitzats, buscant un refugi/asil que els governs neguen, mentre es dediquen a incentivar la por i el rebuig a “l’estrany”, promovent actituds xenòfobes i racistes. Però, en paral·lel, ha emergit un clam de solidaritat col·lectiva, un voler acollir i conviure!

Per abordar aquestes contradiccions, inevitables dels vincles amb el semblant, es fa imprescindible tenir en compte la dimensió psíquica-(psi)ngular de l’ésser humà: ens hi hem d’apropar per comprendre què provoca la diferència i el fet d’acollir i cohabitar, creant eines que ajudin a evitar rebre violències i exercir-les, tenint cura dels DDHH i la SM.

Grup promotor: Ma Carmen Giménez, Gloria Canalda, Joan Fortuny, Joan Lopez, Lluís Isern, Teresa Morandi, Teresa Rossell, Josep Oriol Esteve, Anna Segura, Andrea Latorre, Ligia Arreaga, Daniel Garcia, Lucia Serra i Ester Boixadera

Coordinadores: Teresa Morandi i Ester Boixadera

Documentació recomanada:

Presentació del GT2

L’atenció integral des de la salut mental parteix de la necessitat de reconèixer la transversalitat del propi concepte de salut mental. Entenem que l’atenció en salut mental transcendeix la pròpia xarxa sanitària (generalista o especialitzada) i ha de poder reconèixer el territori, la comunitat com a agent actiu en processos de creixement i de salut, així com el d’altres xarxes formals com són les de serveis socials, educació, habitatge, justícia …

Necessitem  compartir un posicionament col·lectiu davant la situació que transcendís la mirada tècnica del que pensem que caldria. Un posicionament com a acte de denúncia i de reivindicació.  Davant la manca de responsabilitat política dels estats en un moment on s’estan vulnerant clarament els drets humans.

El treball del nostre grup parteix de la necessitat de trobar un espai per a la reflexió, revisió i generació de propostes en relació a l’atenció a la salut mental de persones, famílies i grups que des de fa anys conviuen a casa nostra provinents d’altres cultures i d’altres llocs del món. El grup planteja preguntes i dubtes al voltant de temes com l’acollida; l’especialització en els  serveis per atendre persones que vénen de fora; sobre el funcionament de les pròpies xarxes de serveis; el reconeixement de la capacitat d’autoorganitzar-se i d’experiències d’acollida i acompanyament a través de grups, espais de creació, intercanvi i altres.

Grup promotor: Àngels Vives, Anna Carrió, Guillermo Mattioli, Isabel Cardenas, Jordi Marfà, Valentin Barenblit, Ada Ruiz, Lluís Albaigès, Pilar Mingo, Silvia Mondón, Gemma Cervera, Begoña Sarrias, Eloisa Fernández, Claudia Erill, Marta Figueras, Claudio Moreno, Núria Vergé, Núria Diez, Laia Martín, Florencia Quercetti, Montserrat Feu, Núria Mata, Yolanda Osorio i Miriam Pérez.   

Coordinadores: Anna Carrió i Àngels Vives

Organitza:

Fundació Congrés Català de Salut Mental (FCCSM)
Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT)
Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB)

Col·labora:

Generalitat de Catalunya
Diputació de Barcelona
Ajuntament de Barcelona
Obra Social La Caixa
Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB)
Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC)

Amb el suport:

Associació Atlàntida, professionals per la Interculturaritat
Associació Catalana de Professionals de Salut Mental (ACPSM) – AEN Catalunya
Associació Catalana de Juristes Demòcrates (ACJD)
Associació Exil
Barcelona Salut Mental
Creu Roja Catalunya
Federació Veus. Entitats Catalanes de Salut Mental en 1a Persona
iPsi Centre d’atenció, docència i investigació en Salut Mental
iPsi Formació Psicoanalítica
Proactiva Open Arms
Radio Nikosia
Save de Children Catalunya
Servei d’Atenció Psicopatològica i Psicosocial a Immigrants i Refugiats (SAPPIR)
SOS Racisme Catalunya
Unicef Catalunya