Un bon home bo
Escrivia Jordi Gol: “Que la reflexió i el debat constitueixin aportacions als esforços d’un conreu apassionat. L’home de la terra quan sembra, somnia la collita, i el seu somni la provoca, perquè dona força al braç del sembrador… Salut potser equivalgui a un viure bo.”
En Pep era aquest bon home bo de la terra.
Un bon pare bo sempre amatent i amb la ma estesa en la calma i en l’adversitat. Un bon avi bo que acotava el cap per parlar amb els seus nets. Liber, un bon company bo . Un bon amic bo.
Un bon metge psiquiatra psicoanalista bo que un dia va obrir les portes d’un manicomi per deixar anar els malalts i recuperar-los la dignitat.
Un bon home bo que mai estava de tornada d’en lloc ni de res. Sempre endavant, pas ferm, seduint-te i acompanyant-te per fer realitat aquell projecte, aquella idea, aquell somni. Mai un no per resposta, un impossible, un no podrà ser. Sempre un va, un somni, un fem-ho. Un per què no?
Un bon home bo just, pacífic, compromès, indignat, valent, que li agradava conversar, discutir, que t’escoltava i que t’agradava d’escoltar i que sempre, fins al final, va sentir molt endins qualsevol injustícia comesa sobre qualsevol a qualsevol lloc. Algú va dir que aquesta era la qualitat més bonica d’un revolucionari.
I quí no s’estima un home així? I qui no vol un home com ell sempre al costat per fer camí?
Diuen que no se sap on anem quan morim. Però nosaltres, Pep, sabem on ets i, sent-hi, ens continuaràs fent millors i potser, amb el temps, podrem arribar a ser una mica més com tu, una mica més bons homes bons.
Salut, Pep!
Manel Anoro
Setembre 2013