Resum del Congrés

Els dies 3, 4 i 5 de novembre de 2021, s’ha celebrat, a Barcelona, una nova edició del Congrés Català de Salut Mental.
El Congrés s’ha centrat en l’entorn digital i la salut mental, una temàtica que ha estat àmpliament debatuda  en vàries jornades de la FCCSM, especialment pel que fa al seu impacte en la infància i l’adolescència. Actualment, i a partir de la crisi sanitària de la COVID-19, és un tema que ha adquirit encara una major vigència a tots els nivells.

Més enllà de ser una qüestió de màxima actualitat, existeix un consens respecte la seva gran rellevància social i, específicament, per a la salut mental col·lectiva. Per tant, va ser interessant tractar tant els seus riscos evidents, com les seves potencialitats en la societat i en l’atenció a la salut mental en particular.

En aquesta 7a edició del Congrés, el memorial no s’ha dedicat a la figura d’una sola persona, sinó que ho ha fet a un fenomen que ha afectat a tothom, tant a nivell sanitari, com a nivell social: “Covid-19, un dol col·lectiu”.

Sens dubte, els efectes de la pandèmia en la salut mental de la població general i dels professionals sanitaris estan tenint una important repercussió, i des d’aquest Congrés  també ens n’hem volgut fer ressò.

El Congrés ha sigut un encontre deliberatiu i d’elaboració de recomanacions i propostes a partir del qual plantejar-se nous reptes i línies de treball en el propers anys (2022-2025).

A més dels espais de debat de caràcter presencial, en aquesta ocasió s’ha impulsat la presència del Congrés a debats en forma telemàtica, a les xarxes socials, ampliant així les possibilitats de participació a nous públics.

Memorial: Covid-19, un dol col·lectiu

La pandèmia actual de la Covid-19 està tenint uns efectes molt adversos en la salut mental de la població, i en primer pla cal situar les pèrdues de familiars i persones properes. Diverses circumstàncies estan fent especialment difícil l’elaboració d’aquestes pèrdues, i com és ben sabut, la distorsió del procés de dol pot tenir conseqüències negatives a llarg termini.

En les primeres etapes la incertesa respecte la malaltia i la seva evolució ha sigut molt gran, provocant sentiments d’angoixa i desemparament en els familiars. La dificultat per poder acompanyar i fer el comiat als malalts en els hospitals, ha estat també molt present, tot i els esforços i el suport emocional dels professionals. Els impediments lligats al distanciament social de cara a poder realitzar en la forma habitual la cerimònia de funeral, han compromès el suport emocional i l’escalf que suposa.

A més, la pròpia magnitud del nombre i el ritme de defuncions unida a les pèrdues de caràcter econòmic i de projectes vitals, imposa una dimensió tràgica a la situació actual.

És per això que cal un important esforç solidari per fer front als efectes psicològics de la pandèmia i les pèrdues que està provocant. La FCCSM amb aquest memorial ha volgut contribuir a aquesta tasca col·lectiva, recordant i acompanyant en l’aflicció els qui han perdut a alguna persona estimada, i també a tots els que ens sentim involucrats en el que està passant. En aquest marc, hem recordat, amb una menció especial, a dues persones amigues i col·laboradores de la Fundació, que ens van deixar en el context de la Covid. Montse Feu, treballadora social i Josep Ma Armengou, metge de salut pública, dos professionals altament compromesos amb la seva professió i els fets socials. A ells dos, amb profund sentiment, el nostre record i reconeixement.

Continguts i Metodologia

El Congrés ha sigut, un cop més, un espai ampli de trobada i participació, tant en la seva fase preparatòria, com durant la seva celebració. Els continguts, espais de treball, i en conseqüència, el programa final del Congrés, s’ha definit a partir de les propostes de tres grups de treball que van estar treballant durant els mesos previs al Congrés.

A continuació presentem els tres grups de treball, amb els temes que han tractat, la orientació de les seves propostes i la seva composició.

  • Influència de les xarxes socials digitals en la forma de comunicació, els valors i la qualitat de les relacions i de les creences de la població.
  • Riscos socials de la captació massiva de dades i la seva gestió opaca a través de algoritmes.
  • Impacte en les relacions familiars, de parella i la sexualitat.
  • Us i abús en la infància i l’adolescència.
  • Impactes sobre la forma i els resultats de l’aprenentatge en la escola.
  • Impacte de les TIC en el món laboral: el risc del control extrem i les conseqüències del tecnoestrès i l’esgotament.
  • Altres temes a determinar.

  • La exacerbació del narcisisme i l’accessibilitat immediata com a factors de risc de dependència tecnològica, relacions tòxiques i addiccions del comportament.
  • Conseqüències de la dispersió de l’atenció i la falta d’utilització de la memòria en les capacitats cognitives.
  • Patrons de salut individual, familiar i comunitari
  • Riscos derivats del mal ús de les tecnologies
  • Altres riscos per a la salut, i salut mental
  • Altres temes a determinar

  • Programes d’ajuda a través de apps i realitat virtual
  • Entrevistes i teràpies on line.
  • Xarxes socials de pacients
  • Aspectes ètics i de model d’atenció a la salut mental que impliquen aquestes tecnologies i projecció de futur sobre la seva implantació.
  • Les TIC en l’ensenyament universitari i en la formació continuada.
  • El desenvolupament de la intel·ligència artificial de alt nivell i la seva relació amb la teoria de la ment i la autoconsciència
  • Altres temes a determinar

Ponents

Zaida Agüera, Dept. de Psiquiatria. Hospital Universitari de Bellvitge

Néstor Aparicio, terapeuta ocupacional, responsable de formació contínua del COTOC

Joan Badia, psicòleg clínic. Secretari del Comitè d’Ètica Assistencial de la FCCSM

Dolores Braquehais, psiquiatra i Cap clínic de la Clínica Galatea (CoMB)

Mar Busquets, terapeuta ocupacional. Vicepresidenta del Col·legi Oficial de Terapeutes Ocupacionals de Catalunya

Anna Carrió, treballadora Social. Coordinadora del Servei de Rehabilitació Comunitària de Sant Andreu. Fundació Vidal i Barraquer. Secretària de la Junta de la FCCSM

Marta Consuegra, doctora en Biomedicina. Investigadora, redactora científica i professora del màster en comunicació especialitzada de la UB

Neri Daurella, psicòloga y psicoanalista, membre de la SEP-IPA i membre del Patronat de la FCCSM.

Francesc de Diego, pintor, guanyador del 5è Premi Xarxart

Gustavo Dessal, psicoanalista expert en cultura contemporània.

Ester Fornells, coordinadora SEAIA i SEAP · ‎Consell Comarcal del Baix Llobregat. Representant del GT2.

Fernando Garcia, epidemiòleg. Centro Nacional de Epidemiología. Instituto de Salud Carlos III.

Pedro Luís González, membre de la comissió de Salut Mental del TSCAT

Jordi Grané, filòsof i expert en gestió de conflictes i educació.

Francisco José Madrid, terapeuta ocupacional, Màster en Telemedicina. Gestor de casos en salut mental en el Parc Sanitari de Sant Joan de Déu.

Jose Manuel Lopez, ‎psiquiatre. ‎Hospital del Mar – Parc de Salut Mar.

Albert Mariné, psiquiatre. Membre de la Junta de la FCCSM. Coordinador del 7è CCSM

Guillermo Mattioli, degà del Col·legi Oficial de la Psicologia de Catalunya.

Judit Miralda, informàtica. Primera persona. Activament

Josep Moya, psiquiatre. President del Congrés Català de Salut Mental de la Infància i l’Adolescència

Mónica Pérez, psicòloga, responsable de salut laboral de CCOO

Jordi Peris, psicòleg. Cap de Servei de l’Àrea Comunitària Infantil i Juvenil. Hospital Universitari Institut Pere Mata.

Anna Robert, psicòloga clínica.  Área d’Adolescents del CASM Benito Menni de Sant Boi de Llobregat.

Genís Roca, arqueòleg, llicenciat en història per la UAB, i MBA per ESADE. Expert en cultura i transformació digital

Maria Romeu, Infermera de salut mental. Professora associada UB. Infermera de Salut Pública ASPCAT. Vicepresidenta COIB.

Laia Rosich, psicòloga i consultora. Vicedegana del COPC.

Ada Ruiz, psiquiatra. Vicepresidenta de la Fundació Congrés Català de Salut Mental

Carles Soriano, neuropsicòleg, professor UAB. Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge

Eduardo Valenciano, investigador predoctoral Hospital Universitari de Bellvitge – IDIBELL

Silvia Ventura, jutgessa. Presidenta del Comitè d’Ètica Assistencial de la FCCSM

Josep Vilajoana, president de la Fundació Congrés Català de Salut Mental