Els dies 3, 4 i 5 de novembre de 2021, s’ha celebrat, a Barcelona, una nova edició del Congrés Català de Salut Mental.
El Congrés s’ha centrat en l’entorn digital i la salut mental, una temàtica que ha estat àmpliament debatuda  en vàries jornades de la FCCSM, especialment pel que fa al seu impacte en la infància i l’adolescència. Actualment, i a partir de la crisi sanitària de la COVID-19, és un tema que ha adquirit encara una major vigència a tots els nivells.

Més enllà de ser una qüestió de màxima actualitat, existeix un consens respecte la seva gran rellevància social i, específicament, per a la salut mental col·lectiva. Per tant, va ser interessant tractar tant els seus riscos evidents, com les seves potencialitats en la societat i en l’atenció a la salut mental en particular.

En aquesta 7a edició del Congrés, el memorial no s’ha dedicat a la figura d’una sola persona, sinó que ho ha fet a un fenomen que ha afectat a tothom, tant a nivell sanitari, com a nivell social: “Covid-19, un dol col·lectiu”.

Sens dubte, els efectes de la pandèmia en la salut mental de la població general i dels professionals sanitaris estan tenint una important repercussió, i des d’aquest Congrés  també ens n’hem volgut fer ressò.

El Congrés ha sigut un encontre deliberatiu i d’elaboració de recomanacions i propostes a partir del qual plantejar-se nous reptes i línies de treball en el propers anys (2022-2025).

A més dels espais de debat de caràcter presencial, en aquesta ocasió s’ha impulsat la presència del Congrés a debats en forma telemàtica, a les xarxes socials, ampliant així les possibilitats de participació a nous públics.

La pandèmia actual de la Covid-19 està tenint uns efectes molt adversos en la salut mental de la població, i en primer pla cal situar les pèrdues de familiars i persones properes. Diverses circumstàncies estan fent especialment difícil l’elaboració d’aquestes pèrdues, i com és ben sabut, la distorsió del procés de dol pot tenir conseqüències negatives a llarg termini.

En les primeres etapes la incertesa respecte la malaltia i la seva evolució ha sigut molt gran, provocant sentiments d’angoixa i desemparament en els familiars. La dificultat per poder acompanyar i fer el comiat als malalts en els hospitals, ha estat també molt present, tot i els esforços i el suport emocional dels professionals. Els impediments lligats al distanciament social de cara a poder realitzar en la forma habitual la cerimònia de funeral, han compromès el suport emocional i l’escalf que suposa.

A més, la pròpia magnitud del nombre i el ritme de defuncions unida a les pèrdues de caràcter econòmic i de projectes vitals, imposa una dimensió tràgica a la situació actual.

És per això que cal un important esforç solidari per fer front als efectes psicològics de la pandèmia i les pèrdues que està provocant. La FCCSM amb aquest memorial ha volgut contribuir a aquesta tasca col·lectiva, recordant i acompanyant en l’aflicció els qui han perdut a alguna persona estimada, i també a tots els que ens sentim involucrats en el que està passant. En aquest marc, hem recordat, amb una menció especial, a dues persones amigues i col·laboradores de la Fundació, que ens van deixar en el context de la Covid. Montse Feu, treballadora social i Josep Ma Armengou, metge de salut pública, dos professionals altament compromesos amb la seva professió i els fets socials. A ells dos, amb profund sentiment, el nostre record i reconeixement.

El Congrés ha sigut, un cop més, un espai ampli de trobada i participació, tant en la seva fase preparatòria, com durant la seva celebració. Els continguts, espais de treball, i en conseqüència, el programa final del Congrés, s’ha definit a partir de les propostes de tres grups de treball que van estar treballant durant els mesos previs al Congrés.

A continuació presentem els tres grups de treball, amb els temes que han tractat, la orientació de les seves propostes i la seva composició.