{"id":16173,"date":"2025-03-13T10:17:25","date_gmt":"2025-03-13T09:17:25","guid":{"rendered":"https:\/?page_id=16173"},"modified":"2025-11-27T10:20:50","modified_gmt":"2025-11-27T09:20:50","slug":"agora-abordant-professionalisme","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/la.fccsm.net\/es\/activitats\/agores\/agora-abordant-professionalisme\/","title":{"rendered":"Abordant el professionalisme"},"content":{"rendered":"

El 13 de mar\u00e7 de 2025 s’ha celebrat a la Biblioteca Josefina Castellv\u00ed de Bon Pastor, la jornada \u00c0gora “Abordant el Professionalisme”<\/strong> coorganitzada pel F\u00f2rum Catal\u00e0 d\u2019Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria (FoCAP<\/a>), l\u2019Associaci\u00f3 Catalana de Professionals de Salut Mental \u2013 AEN Catalunya (ACPSM<\/a>), i la Fundaci\u00f3 Congr\u00e9s Catal\u00e0 de Salut Mental.<\/p>\n

Aquests espais d\u2019\u00c0gores del FOCAP es van iniciar al 2021, des del 2022 ens vam incorporar, L\u2019Associaci\u00f3 Catalana de Professionals de la Salut Mental (AEN-Catalunya)<\/strong>\u00a0i la\u00a0Fundaci\u00f3 Congr\u00e9s Catal\u00e0 de Salut Mental (FCCSM)<\/strong>, en cada edici\u00f3, les Jornades analitzen alguns dels temes de m\u00e0xim inter\u00e8s sobre l\u2019atenci\u00f3 a la salut mental.<\/p>\n

Com totes les \u00c0gores va ser un di\u00e0leg compartit entre les diferents veus i maneres d\u2019entendre els reptes i les dificultats que travessen avui el professionalisme dins del marc cultural actual i sota els efectes de l\u2019\u00e8poca. La trobada va comptar amb les viv\u00e8ncies dels agents principals, aquesta vegada els propis professionals de l\u2019\u00e0mbit sanitari i educatiu.<\/p>\n

L\u2019\u00c0gora estava estructurada en 2 taules que varen continuar amb un ampli debat\u00a0 entre les ponents i els professionals assistents.<\/p>\n

Es va iniciar l\u2019acte amb la presentaci\u00f3 de Montse Esquerda que va plantejar que els grans i r\u00e0pids canvis socials de les \u00faltimes d\u00e8cades ens porten a una desorientaci\u00f3 personal on s\u2019imposa la pregunta \u201cqui s\u00f3c jo?\u201d i\u00a0 \u201cquin paper jugo jo aqu\u00ed?\u201d, recordant un fragment del llibre \u201cAl\u00edcia al pa\u00eds de les meravelles\u201d. Respecte el context sanitari va plantejar els tres eixos en qu\u00e8 se sustenta la relaci\u00f3 de confian\u00e7a: la primera, relacionada amb la pregunta \u201ca qui truco?\u201d o \u201c\u00e9s la porta correcta?\u201d La segona, confian\u00e7a que els professionals que atenen tenen compet\u00e8ncies per a aix\u00f2 que practiquen i atenen i la tercera, sobre els valors de la professi\u00f3 que s\u2019exerceix (per exemple, la confidencialitat). Si es perd aquest valor, es perd la confian\u00e7a.<\/p>\n

Per abordar les tensions que afecten actualment el professionalisme, cal recon\u00e8ixer que est\u00e0 compost per dos tipus de contractes: un d\u2019impl\u00edcit (qu\u00e8 s\u2019espera socialment dels professionals, per exemple, sanitaris?) i un altre d\u2019expl\u00edcit (condicions laborals i contractuals per exercir-lo). Ara hi ha un desajust entre els dos contractes socials, situant-nos m\u00e9s al reclam del contracte social expl\u00edcit. La proposta per abordar aquest desajust i fer m\u00e9s equilibrada la relaci\u00f3 entre els dos contractes socials seria: flexibilitat, autonomia professional i equip.<\/p>\n

Es va seguir amb la intervenci\u00f3 d\u2019Esther Francisco que va relatar la seva experi\u00e8ncia personal de canvi professional, de metgessa de cures intensives a psiquiatra infantil, i la tria conscient de la professi\u00f3 que ara exerceix , que \u201cem fa feli\u00e7 i la necessito per mi. \u00c9s una relaci\u00f3 meva amb el que jo vull fer\u201d. Com ser conscient que el que li agrada \u00e9s sentir i construir hist\u00f2ries dels joves, \u00e9s un dels aspectes principals per triar la seva professi\u00f3.<\/p>\n

Begonya Gasch va compartir el punt de vista des de l\u2019experi\u00e8ncia com a directora d\u2019El Llindar centrant-se en quatre eixos: 1. Entendre que el malestar forma part del nostre treball i \u00e9s estructural. Recon\u00e8ixer aquesta part \u00e9s una forma de cuidar el professional; 2. Tenir en compte les dificultats (\u201cel que no va\u201d) donat que els obstacles tamb\u00e9 s\u00f3n part del treball, s\u00f3n el punt de partida del treball; 3. Deixar caure la idealitzaci\u00f3 de la organitzaci\u00f3, sent conscients que no ho sabem tot. Acceptar la nostra ignor\u00e0ncia perqu\u00e8 l\u2019ideal del ho-sabem-tot tanca portes; i 4. Tenir molt present que la paraula cura i la conversa ens posa a treballar.<\/p>\n

El malestar professional hi \u00e9s i ens n\u2019hem de fer c\u00e0rrec, per\u00f2, \u00bfens quedem com a v\u00edctimes o pensem que hi ha un futur que hem de construir? Si no s\u2019at\u00e9n l\u2019angoixa i la solitud que apareix a l\u2019ofici, l\u2019escenari poden ser expulsions, c\u00e0stigs, baixes laborals\u2026<\/p>\n

A la segona taula, en qu\u00e8 es compartien experi\u00e8ncies de bones pr\u00e0ctiques, des de l\u2019\u00e0mbit docent, el d\u2019AP i el de salut mental, Victoria Vicente, explic\u00e0 una experi\u00e8ncia duta a terme a Sabadell, on partint d\u2019una demanda de l\u2019ajuntament es van reunir professionals de salut mental, educaci\u00f3 i sanitat per abordar col\u00b7laborativament els problemes que presentaven nens i adolescents. L\u2019enc\u00e0rrec es va anar omplint a partir de la reflexi\u00f3 dels casos dif\u00edcils, els casos es treballaven entre tots els membres del grup amb l\u2019objectiu de crear vincle amb el pacient sense patologitzar.<\/p>\n

Va assenyalar que una bona pr\u00e0ctica \u00e9s una aposta que nom\u00e9s es coneix si resulta bona en un futur i que implica inter\u00e8s genu\u00ed de professionals de diferents \u00e0mbits amb relacions horitzontals.<\/p>\n

Cl\u00e0udia Cardoner i Marta Florensa, infermera i treballadora social del CAP Larrard, van explicar com, a demanda d\u2019un grup de la poblaci\u00f3 de la taula comunit\u00e0ria en qu\u00e8 participen, van elaborar un protocol d\u2019atenci\u00f3 a les persones sense sostre del Districte de Gr\u00e0cia. \u201cNosaltres sempre els hem at\u00e8s per\u00f2 tenir un protocol canvia la nostra mirada i fa visible aquestes persones\u201d.<\/p>\n

Finalment, Domi Vi\u00f1as, ve\u00efna del barri en el qual f\u00e8iem l\u2019\u00e0gora, va transmetre l\u2019experi\u00e8ncia de la creaci\u00f3 d\u2019un Institut escola inserit a la comunitat, creat amb moltes complicitats i en el qual la mirada comuna entre docents i professionals de la salut va generar una din\u00e0mica molt positiva i per primera vegada va permetre que els joves s\u2019escolaritzessin al mateix Bon Pastor i que hi hagu\u00e9s futur per a la inf\u00e0ncia i l\u2019adolesc\u00e8ncia al barri. Ens va fer reflexionar sobre com a vegades les bones pr\u00e0ctiques exitoses s\u2019acaben i \u201ctornem a la casella de sortida\u201d i perqu\u00e8 es donen aquestes dificultats de fer \u201csistema\u201d.<\/p>\n

Per finalitzar, recollim, a mode de guions, alguns dels temes-preguntes que van sortir al debat i que ens semblen rellevants i complementen el resum fet de les intervencions:<\/p>\n