Aula Magna – Facultat de Medicina i Ci\u00e8ncies de la Salut<\/h3>\n
Des de principis del segle XXI, diferents investigadors socials estan creant un nou camp d’estudi al voltant de la joventut adulta. Aquest l’impuls prov\u00e9 de l’allargament entre l’inici de la pubertat i l’acompliment de les expectatives respecte als rols adults com la independ\u00e8ncia financera i la formaci\u00f3 d’una fam\u00edlia.<\/p>\n
El psicoanalista Ericson va definir les diferents etapes vitals i els assoliments que havien de consolidar-se en cadascuna. La intimitat en les relacions enfront de l’a\u00efllament seria el que caldria assolir en aquesta etapa i s’aconsegueix a trav\u00e9s del tracte amb les amistats, el cultiu de l’amor i el companyerisme. Cada tr\u00e0nsit d’etapa genera un impacte emocional i no \u00e9s infreq\u00fcent que a l’entrada a l’edat adulta es desencadenin crisis psicol\u00f2giques de gran intensitat.<\/p>\n
Podr\u00edem acotar aquesta etapa en una franja d’edat que va dels 18 fins als 27 anys, coincidint actualment amb el que s’ha vingut a denominar generaci\u00f3 Z. \u00c9s un per\u00edode en que la persona s’insereix en una activitat laboral i\/o en estudis universitaris. La maduraci\u00f3 personal es planteja davant de reptes importants com s\u00f3n la consolidaci\u00f3 de la capacitat d’afrontament davant les frustracions, la identitat sexual, la gesti\u00f3 emocional de les relacions amb els altres, amb el propi cos i amb la realitat social. En diversos aspectes la realitat social actual \u00e9s inquietant i plena d’incerteses, que poden provocar una visi\u00f3 negativa respecte al futur personal i social.<\/p>\n
Tots aquests factors estan mediatitzats actualment per la immersi\u00f3 en el m\u00f3n digital. L’adult jove ha de gestionar de forma m\u00e9s consistent la seva relaci\u00f3 amb l’entorn digital i les seves potencialitats i riscos, at\u00e8s que l’\u00fas excessiu de la tecnologia digital pot comportar el desenvolupament d’una depend\u00e8ncia cap a certes activitats<\/strong> com apostar, veure pornografia, comprar, videojocs, xarxes socials. Es tracta d’activitats que inicialment s\u00f3n generadores de plaer i a mesura que el subjecte augmenta el temps i la intensitat amb el que s’involucra en l’activitat, aquesta deixa de ser una forma d’entreteniment per convertir-se en una necessitat compulsiva.<\/p>\n L’\u00fas problem\u00e0tic o additiu de les tecnologies digitals pot alterar significativament l’estat d’\u00e0nim, les relacions familiars, de parella i amb amistats, el rendiment acad\u00e8mic o laboral o incl\u00fas l’economia personal. Aix\u00f2 no \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 menor, at\u00e8s que la facilitat d’acc\u00e9s online ha comportat un augment significatiu de la prevalen\u00e7a de problem\u00e0tiques relacionades amb la tecnologia (Blasco et al. 2022) en l’adolesc\u00e8ncia i m\u00e9s enll\u00e0.<\/p>\n En aquesta jornada s’ha reflexionat sobre les condicions i propostes per tenir cura de la salut mental i promoure el benestar emocional. La Jornada va estar dividida en tres blocs:<\/p>\n Jordi Mas<\/strong> es va presentar com alg\u00fa que no \u00e9s expert en el tema de salut mental i digitalitzaci\u00f3. Des del seu ampli coneixement en recerca i gesti\u00f3 cient\u00edfica va aportar la cerca de la informaci\u00f3 que havia realitzat per a la confer\u00e8ncia, desgranant dades molt interessants i un seguit de conceptes fonamentals. Va posar en relleu que en un moment tan incert com l\u2019actual on circulen moltes falsedats, cal el rigor en l\u2019aportaci\u00f3 de dades. Ara b\u00e9, cal defugir les certeses absolutes i admetre que la ci\u00e8ncia accepta el dubte i es basa en el pensament cr\u00edtic.<\/p>\n La presentaci\u00f3 de Jordi Mas va estar dividida en diferents apartats:\u00a0El cervell, l\u2019\u00f2rgan encara desconegut. La irrupci\u00f3 de la tecnologia digital a les nostres vides. L\u2019impacte de la tecnologia a la salut mental: tenim totes les certeses? Causalitat i correlaci\u00f3. Joventut i salut mental. Riscos i oportunitats. La intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial i la salut mental.<\/p>\n Com a resum final Mas va proposar els seg\u00fcents conceptes: En aquesta taula hi va haver tres comunicacions fetes des d\u2019experi\u00e8ncies i visions diverses i complement\u00e0ries el que va permetre tenir una panor\u00e0mica \u00e0mplia. Nacho Roura<\/strong> es presenta com a divulgador en les xarxes de temes de neuroci\u00e8ncia i salut mental no lligat a cap instituci\u00f3. La difer\u00e8ncia amb un influencer \u00e9s que no busca guany econ\u00f2mic de les seves entrades. Intenta desemmascarar t\u00f2pics falsos i banals, i vol suscitar inter\u00e8s perqu\u00e8 la gent vulgui dirigir-se a les fonts d’informaci\u00f3 rigorosa. Es proposa no banalitzar els problemes, evitar els autodiagn\u00f2stics, la patologitzaci\u00f3 i l\u2019atribuci\u00f3 individual dels malestars amb el biaix biom\u00e8dic. No \u00e9s f\u00e0cil exercir de divulgador amb els joves atesa la immediatesa que predomina en les xarxes, per\u00f2 ell creu que \u00e9s possible fer-ho amb rigor i tractant d\u2019ajudar a les persones. Jos\u00e9 Ram\u00f3n Ubieto<\/strong> parteix de la constataci\u00f3 que vivim en una \u00e8poca d’emerg\u00e8ncia social en qu\u00e8 s\u2019ofereixen respostes parcials i de forma accelerada sense aturar-se a pensar quines s\u00f3n les preguntes que hem de contestar. Constantment es busquen protocols i etiquetes per taponar els enigmes i complexitats de la vida. Les persones joves tenen sovint sentiments d\u2019identitat evanescents. Falta esperit cr\u00edtic real. El problema afegit \u00e9s que la incertesa respecte al present i el futur dura ja molt i creix la por junt amb reaccions violentes i xen\u00f2fobes. El 25 % de joves sobretot homes estan dins la bombolla de l\u2019extremisme i s\u00f3n rabiosament antifeministes i aix\u00f2 es propaga per les xarxes. Estem en l’\u00e8poca de l\u2019exc\u00e9s, del frenes\u00ed, d\u2019all\u00f2 \u201ch\u00edper\u201d. Per altra banda, l\u2019ab\u00fas del m\u00f2bil t\u00e9 molt a veure en els nens i adolescents amb les condicions socioecon\u00f2miques . Si els menors no tenen acc\u00e9s a fer extraescolars resten a casa sols amb el m\u00f2bil connectat. Posteriorment a les intervencions es va gener un debat molt viu i enriquidor on les persones assistents van realitzar diferents aportacions molt interessants.<\/p>\n<\/div> Observatori Societat Digital i Salut Mental (FCCSM), Infermeria de Salut Mental, Facultat de Infermeria (UB), Amparo del Pino, Albert Marin\u00e9, Eduardo Valenciano i Anna Palau<\/p>\n<\/div>CONFER\u00c8NCIA<\/strong><\/h4>\n
\n1. Davant un m\u00f3n complex calen enfocaments multidisciplinaris<\/strong>.
\n2. La tecnologia digital dep\u00e8n de les dades amb qu\u00e8 l\u2019alimentem<\/strong>, que poden ser de major o menor qualitat. Cal evitar deduir correlacions esp\u00faries i cal fer ci\u00e8ncia amb rigor.
\n3. El pacient ha d\u2019estar al centre del sistema de salut<\/strong> i estimular la seva participaci\u00f3 i cocreaci\u00f3 de respostes.<\/p>\nTAULA 1: LA VISI\u00d3 DELS JOVES
\n<\/strong><\/h4>\n
\nJudit Solans<\/strong> ofereix la seva experi\u00e8ncia vital lligada en part a les xarxes i al seu rol de creadora de continguts. No t\u00e9 embuts per dir que ha passat per \u00e8poques dif\u00edcils i que les xarxes poden ser t\u00f2xiques i pernicioses sobretot per qui es compara de forma negativa amb els que presumeixen. A ella li va passar, per\u00f2 amb ajuda, va prendre consci\u00e8ncia i va aconseguir canviar la perspectiva. Ha creat un espai digital on parla de forma natural i sincera de viv\u00e8ncies personals. Ofereix un espai de trobada i suport mutu obert i no institucional que resulti sanador.
\nLuc\u00eda Aliagas<\/strong> com a membre de Joves de CCOO defensa que sovint els problemes psicol\u00f2gics tenen una arrel en els malestars relacionats amb les car\u00e8ncies de tot tipus i especialment en la precarietat laboral i habitacional. La realitat laboral en els joves \u00e9s sovint adversa pel que fa a salaris, temporalitat, demanda de disponibilitat completa i relacions inadequades. La visi\u00f3 sindical posa en evid\u00e8ncia aquestes situacions i tracta de lluitar per millorar. La manera d\u2019arribar als joves \u00e9s en gran mesura a trav\u00e9s de les xarxes socials i d’internet. \u00c9s important fer divulgaci\u00f3 dels drets socials a les xarxes i oferir suport psicol\u00f2gic col\u00b7lectiu.<\/p>\nTAULA 2 APORTACIONS DES DE L\u2019ESTUDI I LA RECERCA<\/strong><\/h4>\n
\nRosa Calvo<\/strong> va presentar diverses dades sobre l\u2019\u00fas i ab\u00fas dels dispositius digitals posant l\u2019accent en qu\u00e8 cal delimitar la utilitzaci\u00f3 per franges d\u2019edat. Els adults no s\u00f3n prou conscients de la utilitzaci\u00f3 excessiva que en fan i com aix\u00f2 influeix en els fills. Les estrat\u00e8gies per controlar l\u2019\u00fas compulsiu haurien de pensar-se i pactar-se en el si de la fam\u00edlia. Cal tenir en compte el potencial nociu pel que fa a l\u2019augment de patologies i fins i tot de su\u00efcidis en persones que tenen connexions molt llargues. Des del Col\u00b7legi de Metges s\u2019ha publicat una guia sobre Protecci\u00f3 digital d\u2019infants i adolescents amb recomanacions cap a administracions, desenvolupadors i fam\u00edlies.
\nGemma Mestre<\/strong> parteix de la seva experi\u00e8ncia com a investigadora en addiccions comportamentals per parlar sobre el fenomen de la pornografia, que no est\u00e0 clarament definit i delimitat. En els adolescents aspectes com la curiositat, la pressi\u00f3 del grup, la cerca de plaer, la cerca de prefer\u00e8ncies sexuals i la gesti\u00f3 emocional en s\u00f3n determinants. En nens sol partir de troballes casuals i cal que sigui controlat per
\nl\u2019autoritat legal en les plataformes. La pornografia t\u00e9 un potencial additiu en determinades persones amb trets en part similars a d\u2019altres addiccions. Pot resultar distorsionador de l’activitat normal de la persona, convertir-se en obsessiu i provocar sentiments depressius importants. No t\u00e9 una entitat espec\u00edfica i s\u2019engloba dins l’addicci\u00f3 al sexe. La pornografia est\u00e0 molt a l\u2019abast a internet i podria contribuir a l\u2019establiment de pautes agressives en les relacions sexuals.<\/p>\nComit\u00e8 Organitzador<\/h4><\/span>
![\"jornada-benestar-emocional3\"](\"https:\/\/la.fccsm.net\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/jornada-benestar-emocional3.jpg\" "\\"jornada-benestar-emocional3\\"")
<\/a><\/div><\/div>