Des de la petita infància s’observa patiment entorn del cos. La hipersexualització de la infància, la preocupació exagerada per la imatge corporal, i els comentaris entorn la grassofòbia i la importància de tenir un cos normatiu, estan a l’ordre del dia, i sembla que continuen en augment.
Durant l’adolescència, la necessitat de ser acceptat (i estimat) per l’altre, pot suposar un moment de risc, en especial pels joves que ja tenen un malestar entorn al propi cos.
En clau de gènere, les joves tendeixen a expressar el malestar i un baix autoconcepte en forma d’autolesions, idees suïcides, trastorns alimentaris, trastorns de l’estat d’ànim, inestabilitat, abús de substàncies, desinhibició sexual, clínica ansiosa o insomni. Coincideix també que cada vegada les noies demanen i es sotmeten a més operacions de cirurgia estètica, i a una edat més primerenca, sovint emmirallant-se en famoses o “influencers”. En canvi, els joves amb malestar corporal es senten molt exclosos, a la clínica trobem nois amb obesitat i sobre ús de pantalles, amb dificultats per la interacció social.
Con la colaboración de:
Con el apoyo de:
