{"id":3204,"date":"2015-03-09T13:21:12","date_gmt":"2015-03-09T12:21:12","guid":{"rendered":"https:\/?page_id=3204"},"modified":"2025-10-06T20:59:00","modified_gmt":"2025-10-06T18:59:00","slug":"xarxa-a-debat-7a-jornada","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/la.fccsm.net\/en\/activitats\/xarxa-a-debat\/xarxa-a-debat-7a-jornada\/","title":{"rendered":"Xarxa a debat: 7a jornada"},"content":{"rendered":"

FACTORS DE PROTECCI\u00d3 I VULNERABILITAT\u00a0EN SALUT MENTAL:\u00a0intervencions comunit\u00e0ries<\/strong><\/p>\n

Barcelona, 21 de mar\u00e7 de 2014<\/p>\n

Organitza<\/strong>:
\nAssociaci\u00f3 Catalana de Professionals de la Salut Mental (AEN-Catalunya)
\nFundaci\u00f3 Congr\u00e9s Catal\u00e0 de Salut Mental (FCCSM)<\/p>\n

Document de s\u00edntesis: 7A. JORNADA LA XARXA A DEBAT<\/strong><\/p>\n

LA COMPLEXITAT DEL FUNCIONAMENT MENTAL<\/p>\n

Factors que potencien o malmeten la salut mental de l\u2019individu<\/p>\n

El paradigma biopsicosocial desenvolupat en el marc de la psiquiatria comunit\u00e0ria ha afavorit el reconeixement de la complexitat del funcionament mental i dels factors que potencien o malmeten la salut mental de l\u2019individu. En la 7a edici\u00f3 de la Xarxa a Debat, ens v\u00e0rem proposar reflexionar i aprofundir entorn als factors que incideixen en la salut mental. Sabem que el psiquisme s\u2019estructura a partir del cos i en la interacci\u00f3 amb l\u2019altre, en determinat context familiar i social. Com podem potenciar els aspectes de salut en la persona, i de la comunitat? Quin paper han de tenir els serveis com a potenciadors de salut? I la comunitat?<\/p>\n

Entorn a aquestes i d\u2019altres preguntes v\u00e0rem dedicar la Jornada organitzada en dues taules que detallarem a continuaci\u00f3.<\/p>\n

En la primera taula es va incloure la perspectiva de Salut Mental i la Sociol\u00f2gica. Amb aquesta finalitat v\u00e0rem poder comptar amb la participaci\u00f3 de dos professionals de gran v\u00e0lua: Alberto Lasa, psiquiatre, professor de la Universitat del Pa\u00eds Basc, i Xavier Bonal, soci\u00f2leg, professor de la UAB i que va estar adjunt al S\u00edndic de Greuges en relaci\u00f3 als temes d\u2019inf\u00e0ncia. A nivell de Salut Mental es va insistir en els elements reconeguts que afecten el desenvolupament de la persona: l’embar\u00e0s i la crian\u00e7a, l’escolaritat accessible, l’estabilitat, continu\u00eftat i el suport que la societat genera als seus membres a trav\u00e9s dels suports socials que institueix. Amb aquesta perspectiva, sabem que hi ha persones que s\u00f3n capaces de suportar situacions desfavorables, el que anomenem resili\u00e8ncia, a trav\u00e9s de tenir la capacitat d’establir relacions fiables i significatives.<\/p>\n

\n

La reflexi\u00f3 entorn a l\u2019evoluci\u00f3 de l\u2019assist\u00e8ncia psiqui\u00e0trica porta a identificar que el paper que hem de desenvolupar els professionals de la salut mental \u00e9s el d\u2019afavorir\u00a0l’establiment d’una nova relaci\u00f3 humana, la terap\u00e8utica, que es converteix en reestructurant del subjecte.<\/p>\n<\/blockquote>\n

Per tant, sense menystenir els aven\u00e7os que pot aportar el desenvolupament cient\u00edfic, es planteja que cal recuperar la proximitat de les ci\u00e8ncies humanes. En relaci\u00f3 a la perspectiva Sociol\u00f2gica es va recollir la transcend\u00e8ncia de la Convenci\u00f3 de Drets dels Infants, signada per l\u2019Estat Espanyol. \u00c9s una Convenci\u00f3 d’abast universal, que obliga als estats que l\u2019han acceptat, a incorporar les modificacions necess\u00e0ries en les Lleis que afectin la seva aplicaci\u00f3. Destaca el reconeixement del nen com a subjecte de drets i la defensa de l’inter\u00e8s superior del menor en les diferents situacions que li competeixin, i amb les conseq\u00fcents implicacions jur\u00eddiques i t\u00e8cniques. Es varen destacar diferents elements de millora en l\u2019atenci\u00f3 a la inf\u00e0ncia com aplicar el principi de la intervenci\u00f3 m\u00ednima i la continu\u00eftat entre serveis i professionals com element que protegeixi al menor d\u2019una desfilada de professionals que sovint genera manca de coher\u00e8ncia i la p\u00e8rdua de la possibilitat d\u2019establir, a trav\u00e9s de referents estables, l\u2019experi\u00e8ncia de tenir relacions estructurants. Per altra banda, es va destacar el paper de la fam\u00edlia d\u2019origen en l\u2019evoluci\u00f3 del menor, i com cal treballar sovint en generar el suport suficient perqu\u00e8 aquesta pugui exercir les seves funcions, m\u00e9s que en processos de retirada del menor. \u00c9s a dir, es va insistir en la necessitat de fomentar i donar suport a la parentalitat.<\/p>\n

En la segona taula es van mostrar diverses experi\u00e8ncies d’intervenci\u00f3 d’\u00e0mbit comunitari realitzades al nostre entorn. Totes elles pr\u00e0ctiques sensibles i en contacte amb l’enorme patiment psicosocial actual, contextualitzades en el s\u00ed de la nostra comunitat, articulades, i basades en la co-participaci\u00f3 de diversos agents, tamb\u00e9 de diverses professions i disciplines.
\nJuan Jos\u00e9 Gil, infermer del CSMIJ de Les Corts i Sarri\u00e0-Sant Gervasi, ens va presentar el Projecte Espai Jove, un exemple d’intervenci\u00f3 comunit\u00e0ria d’educaci\u00f3 per a la salut mental. Es tracta d’una experi\u00e8ncia de promoci\u00f3 i prevenci\u00f3 de la salut mental en la poblaci\u00f3 jove dels districtes de Les Corts i Sarri\u00e0-Sant Gervasi de Barcelona que t\u00e9 com a objectiu millorar els coneixements sobre salut mental, promoure conductes saludables, prevenir conductes de risc i facilitar la detecci\u00f3 preco\u00e7 dels trastorns. En concret, es duen a terme activitats de sensibilitzaci\u00f3 i formaci\u00f3 sobre salut mental en l\u2019\u00e0mbit escolar mitjan\u00e7ant sessions informatives i tallers formatius adre\u00e7ats als joves, les seves fam\u00edlies i els educadors. Tamb\u00e9 es difon informaci\u00f3 a la comunitat sobre la salut mental, la seva promoci\u00f3, la prevenci\u00f3 dels trastorns mentals, la detecci\u00f3 primerenca i l\u2019atenci\u00f3 als joves. Durant la presentaci\u00f3 es va fer \u00e8mfasi en l\u2019elevada prevalen\u00e7a de l\u2019inici dels trastorns mentals en l\u2019etapa adolescent i d’aquesta manera, com aquesta poblaci\u00f3 cal que sigui priorit\u00e0ria per a les pol\u00edtiques preventives i assistencials.<\/p>\n

Roser Casalprim, coordinadora del CSMIJ Fundaci\u00f3 Nou Barris (FNB), va compartir amb nosaltres una experi\u00e8ncia de treball en xarxa: la “Taula Franja”. Aquest treball s\u2019inscriu en el districte de Nou Barris, territori amb una elevada vulnerabilitat social, tant pel que fa a la realitat social com a la familiar, que genera un enorme impacte a la poblaci\u00f3 infantil i juvenil. Ens descriuen concretament que entre els joves en edat escolar han detectat el seg\u00fcent: conductes conflictives i de risc (actes predelictius, consum de t\u00f2xics, vinculaci\u00f3 a bandes…), endarreriment en els aprenentatges i frac\u00e0s escolar, absentismes, diferents inquietuds i hiperactivitats, trastorns d\u2019ansietat, etc. La particularitat de la Taula Franja \u00e9s que es tracta d’un projecte d\u2019educaci\u00f3 comunit\u00e0ria per a joves on hi participen entitats, centres educatius i serveis del districte que tenen com a objectiu donar una resposta conjunta a les necessitats detectades en el territori de Nou Barris en relaci\u00f3 als adolescents (12 a 16 anys), creant aix\u00ed una xarxa de suport, prevenci\u00f3, contenci\u00f3 i alternatives al vincle i inserci\u00f3 social.
\nJorge Ti\u00f3, coordinador del Equip d\u2019Atenci\u00f3 al Menor (EAM) de Sant Pere Claver- Fundaci\u00f3 Sanit\u00e0ria, ens va mostrar l’experi\u00e8ncia del Programa de l’Equip d’atenci\u00f3 al menor, fent especial ress\u00f2 en l\u2019estrat\u00e8gia interdisciplinar del seu enfocament. Ens va explicar com en el programa d\u2019Atenci\u00f3 al Menor hi participa un equip de professionals de Salut Mental que col\u00b7labora amb el Departament de Just\u00edcia Juvenil per a oferir atenci\u00f3 en Salut Mental als menors i assessorament als professionals de Just\u00edcia. Partint de les definicions d\u2019atenci\u00f3 en salut mental preventiva i d\u2019orientaci\u00f3 comunit\u00e0ria ens va mostrar, en base a diferents situacions psicosocials, com la col\u00b7laboraci\u00f3 interdisciplinar opera com un factor de protecci\u00f3 en una etapa del desenvolupament tan susceptible i vulnerable com \u00e9s l\u2019adolesc\u00e8ncia.
\nJosep Moya, coordinador de l\u2019Observatori de Salut Mental de Catalunya (OSAMCAT), ens va informar dels resultats d’un estudi qualitatiu recent realitzat per l’OSAMCAT, que analitza els efectes de la crisi econ\u00f2mica en la salut mental de la poblaci\u00f3. L\u2019estudi es va portar a terme amb grups de professionals de serveis socials b\u00e0sics i de centres de salut mental d\u2019adults i amb usuaris de serveis socials b\u00e0sics. Les conclusions principals van estar: els professionals informen d\u2019un increment important de les demandes motivades per la crisi econ\u00f2mic, el malestar o s\u00edmptoma predominant \u00e9s la p\u00e8rdua del control de la pr\u00f2pia vida, seguit de l\u2019aparici\u00f3 de la ideaci\u00f3 su\u00efcida, els usuaris tenen la percepci\u00f3 de la desatenci\u00f3 i de la manca d\u2019utilitat de les accions preses, la inhibici\u00f3 i el bloqueig s\u00f3n les respostes predominants juntament amb les solucions m\u00e0giques o divines, i la fam\u00edlia, els serveis socials i els amics s\u00f3n els millors suports.<\/p>\n

A partir d\u2019aqu\u00ed va explicar com es van proposar implementar un model d\u2019intervenci\u00f3 comunit\u00e0ria des de serveis socials b\u00e0sics i des de salut mental on una modalitat d\u2019intervenci\u00f3 serien els grups de dinamitzaci\u00f3 social centrats en persones que es troben en situaci\u00f3 d\u2019atur perllongat. Els resultats provisionals, ens va informar, ens indiquen que les intervencions grupals i en el s\u00ed de la comunitat tenen uns efectes positius en tant incideixen en els sentiments de culpa dels ciutadans afectats alhora que potencien els seus recursos personals i restableixen els seus vincles socials.<\/p>\n

Conclusions i recomanacions<\/strong><\/p>\n

A partir de tot lo treballat a les Jornades, considerem que el si del treball a la xarxa de salut mental, \u00e9s necessari:<\/p>\n

1. Garantir que les necessitats b\u00e0siques estiguin cobertes.<\/p>\n

2. Donar prioritat a l\u2019atenci\u00f3 d\u2019infants i adolescents.<\/p>\n

3. Donar suport a la parentalitat i identificar i potenciar els aspectes de salut que sempre estan presents en els pacients i en les fam\u00edlies.<\/p>\n

4. Destacar la import\u00e0ncia de la biografia de l\u2019individu, la fam\u00edlia i el context social dins dels processos assistencials.<\/p>\n

5. Potenciar l\u2019establiment de relacions terap\u00e8utiques estables i significatives que afavoreixin un vincle terap\u00e8utic consistent i possibilitin noves experi\u00e8ncies relacionals reestructurants del psiquisme.<\/p>\n

6. Garantir la continu\u00eftat assistencial en els referents del pacient i la fam\u00edlia, m\u00e9s enll\u00e0 de la intervenci\u00f3 de diferents serveis.<\/p>\n

7. Potenciar el treball interdisciplinari com a element enriquidor del treball conjunt, factor de protecci\u00f3 dels professionals en els casos multiproblem\u00e0tics i afavoridor de la cobertura a les diferents necessitats dels pacients i les seves fam\u00edlies.<\/p>\n

8. Afavorir que la xarxa de salut mental sigui org\u00e0nica, pl\u00e0stica i creativa, amb capacitat d\u2019adaptaci\u00f3 a les noves realitats i necessitats, generant noves formes d\u2019atenci\u00f3, i evitant la rigidesa i la burocr\u00e0cia.<\/p>\n

9. Afavorir el treball en xarxa com a element que permet detectar i donar resposta a les necessitats identificades en un territori concret.<\/p>\n

10. Aconseguir que la xarxa funcioni i sigui reconeguda com a observatori d\u2019aquells factors que potencien o malmeten la salut mental.<\/p>\n

11. Assumir que la realitat socioecon\u00f2mica actual t\u00e9 efectes perjudicials sobre la salut mental de la poblaci\u00f3. Per tant, les solucions no poden ser nom\u00e9s cl\u00edniques, ja que comportaria un perill de psiquiatritzaci\u00f3 a m\u00e9s d’un malbaratament dels recursos.<\/p>\n

12. Recon\u00e8ixer que l\u2019increment de la demanda, juntament amb les retallades de serveis i professionals, fan que aquests es trobin en una situaci\u00f3 de risc en relaci\u00f3 a l\u2019exercici de les seves funcions i la seva pr\u00f2pia salut.<\/p>\n

13. Posar en valor a la formaci\u00f3 continuada, per fer possible tot lo anterior.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

FACTORS DE PROTECCI\u00d3 I VULNERABILITAT\u00a0EN SALUT MENTAL:\u00a0intervencions comunit\u00e0ries Barcelona, 21 de mar\u00e7 de 2014 Organitza: Associaci\u00f3 Catalana de Professionals de la Salut Mental (AEN-Catalunya) Fundaci\u00f3 Congr\u00e9s Catal\u00e0 de Salut Mental (FCCSM) Document de s\u00edntesis: 7A. JORNADA LA XARXA A DEBAT LA COMPLEXITAT DEL FUNCIONAMENT MENTAL Factors que potencien o malmeten la salut mental de l\u2019individu […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":9189,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[292],"tags":[],"class_list":["post-3204","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-xarxa-a-debat"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/la.fccsm.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3204","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/la.fccsm.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/la.fccsm.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/la.fccsm.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/la.fccsm.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3204"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/la.fccsm.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3204\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":19658,"href":"https:\/\/la.fccsm.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3204\/revisions\/19658"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/la.fccsm.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/9189"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/la.fccsm.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3204"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/la.fccsm.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3204"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/la.fccsm.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3204"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}