{"id":10523,"date":"2020-05-28T12:14:39","date_gmt":"2020-05-28T10:14:39","guid":{"rendered":"https:\/?p=10523"},"modified":"2025-09-28T19:44:00","modified_gmt":"2025-09-28T17:44:00","slug":"2n-ccsm-les-fronteres-del-psiquisme-2003","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/la.fccsm.net\/en\/congressos-salut-mental\/2n-congres-catala-de-salut-mental-2003\/2n-ccsm-les-fronteres-del-psiquisme-2003\/","title":{"rendered":"2n CCSM. Les fronteres del psiquisme (2003) J. Vilajoana"},"content":{"rendered":"

Reflexions sobre el 2n Congr\u00e9s Catal\u00e0 de Salut Mental <\/strong><\/h2>\n

Josep Vilajoana. <\/strong>President FCCSM<\/p>\n

LES FRONTERES DEL PSIQUISME<\/strong>
\nMEMORIAL FRANCESC TOSQUELLES<\/em><\/span><\/h2>\n

Barcelona, 6, 7 i 8 fe febrer de 2003<\/p>\n

Amb un t\u00edtol suggestiu, La frontera del psiquisme<\/strong>, la preparaci\u00f3 del segon Congr\u00e9s va arrencar amb vuit grups de treball, amb l\u2019objectiu de debatre sobre la construcci\u00f3 complexa del subjecte i les seves interaccions:<\/p>\n

Des del binomi cos\/ment, fins a la dimensi\u00f3 \u00e8tica el treball, va girar entorn de les fronteres entre home\/dona, conscient\/inconscient, individual\/col\u00b7lectiu, salut\/malaltia, oci\/treball i els factors lligats a l\u2019edat que faciliten o dificulten una vida saludable.<\/p>\n

La conclusi\u00f3 un\u00e0nime de totes les persones participants en el congr\u00e9s va ser un crit de NO A LA GUERRA, amb relaci\u00f3 al conflicte b\u00e8l\u00b7lic a Iraq. La q\u00fcesti\u00f3 de les guerres i els seus efectes en la poblaci\u00f3 havia estat molt present en els inicis de la voluntat de constituir una fundaci\u00f3 per a la defensa de la salut mental a Catalunya.<\/p>\n

Es destaca el dinamisme i la plasticitat del cervell, en contra de qualsevol determinisme fatalista. Es presenta, en el conjunt de taules i tallers, la defensa del model BIO-PSICO-SOCIAL i la import\u00e0ncia de la interrelaci\u00f3 nad\u00f3-entorn. El nad\u00f3 com a paradigma de la complexitat. S\u2019introdueix en el discurs el parlar d\u2019emocions i tamb\u00e9 d\u2019aferrament. En l\u2019actualitat aquests s\u00f3n aspectes normalitzats per abordar la vida de les persones, tot i que els aspectes preventius i de protecci\u00f3 de la inf\u00e0ncia son encara molt deficitaris.<\/p>\n

En el congr\u00e9s es posa de manifest que en el m\u00f3n de l\u2019empresa les dones encara s\u00f3n minoria, tot i que hi ha consens en pensar que la dona \u00e9s el motor de canvi indiscutible. En l\u2019actualitat no \u00e9s rellevant, en un sentit percentual, una millora d\u2019aquesta pres\u00e8ncia, tot i que cal admetre que hi ha sectors, sobretot vinculats a serveis b\u00e0sics, on la dona ha aconseguit una certa visibilitat.<\/p>\n

Apareix de manera destacada en aquest bloc el tema de les T\u00e8cniques de Reproducci\u00f3 Assistida, \u00e0mbit que en la darrera d\u00e8cada ha tingut una notorietat biol\u00f2gica, social i jur\u00eddica. Probablement els aspectes psicol\u00f2gics s\u00f3n encara poc valorats.<\/p>\n

Al voltant del binomi conscient – inconscient, la salut mental \u00e9s considerada un repte INTERDISCIPLINARI, que requereix d\u2019un comprom\u00eds \u00e8tic i pol\u00edtic.<\/p>\n

La ci\u00e8ncia, s\u2019afirma, separa, simplifica, expulsa la \u201cincertesa subjectiva\u201d. \u00c9rem a 2003 i ja es parlava de \u201cdomini de lo biol\u00f2gic\u201d. Comen\u00e7ava un moviment, que arriba als nostres dies, de defensa d\u2019una cl\u00ednica basada en el subjecte i no en l\u2019estad\u00edstica.<\/p>\n

Per abordar el tr\u00e0nsit bidireccional de lo individual a lo col\u00b7lectiu apareix la dificultat del rol. La necessitat d\u2019un treball personal, de suport i de supervisi\u00f3. Les xarxes s\u00f3n una ficci\u00f3 i els rols s\u00f3n de vegades no conscients. En l\u2019actualitat, el desenvolupament de les xarxes socials en una societat digital, immersos en una globalitzaci\u00f3 invasiva, \u00e9s una realitat inq\u00fcestionable.<\/p>\n

Al debat sobre salut \u2013 malaltia destaca el concepte de cura i es visualitzen dues formes: Una, organicista, focalitzada en la malaltia i recolzada en la farmacologia. L\u2019altra, amb valors lligats al concepte de salut com a forma de vida aut\u00f2noma, solid\u00e0ria i joiosa, que aposta per la subjectivitat i la complexitat.<\/p>\n

Es discuteix el z\u00e0ping<\/em> com a met\u00e0fora del nostre temps: entorn l\u00edquid, ef\u00edmer, superficial. I els mitjans de comunicaci\u00f3 representant un paper \u201ccomercial\u201d. Any rere any, ens endinsem cada vegada m\u00e9s en aquest escenari. L\u2019exemple m\u00e9s recent \u00e9s la pand\u00e8mia de la Covid-19. L\u2019abordatge inicial ha estat sobre tot hospitalari i biol\u00f2gic, sense massa consideraci\u00f3 dels efectes psicol\u00f2gics, socials i \u00e8tics, que han aparegut progressivament, i de fet, de manera reactiva.<\/p>\n

Amb relaci\u00f3 a atur\/jubilaci\u00f3 i amb una especial consideraci\u00f3 del fenomen de la pre-jubilaci\u00f3, sobretot for\u00e7osa, queda clar que la falta d\u2019activitat (treball) porta molt sovint a trastorns psicol\u00f2gics.<\/p>\n

Es considera que el treball comporta una activitat, estructura el temps, estimula la creativitat, fomenta les relacions socials, d\u00f3na una identitat i comporta sensaci\u00f3 d\u2019utilitat. La realitat laboral i professional, a finals del primer quart de segle, amb un nivell de precarietat molt alt, \u00e9s lluny dels valors m\u00e9s dignes atribu\u00efts al treball.<\/p>\n

Justament, les necessitats dels professionals porten a manifestar que calen suports de les organitzacions per ajudar a discernir. Es crea el Comit\u00e8 d\u2019\u00c8tica Assistencial de la FCCSM per aclarir tamb\u00e9 aspectes de les lleis.<\/p>\n

Es presenta una visi\u00f3 de la Xarxa Assistencial presidida per la desconnexi\u00f3, la descoordinaci\u00f3 i un exc\u00e9s de psicofarmacologia.<\/p>\n

Per altra part, \u00e9s notable l\u2019aparici\u00f3 de les associacions d\u2019usuaris, que en l\u2019actualitat tenen ja un considerable grau de solidesa en les decisions que des de la pol\u00edtica o els governs es prenen. \u00c9s destacable que l\u2019any 2000 es va celebrar una jornada sobre salut mental: pol\u00edtica, cultura i serveis de salut. Visions i responsabilitats.<\/p>\n

S\u2019aborda la immigraci\u00f3, de manera conceptual i local. No ser\u00e0 fins a l\u2019any 2017 que la q\u00fcesti\u00f3 ocupa de manera central el 6\u00e8. Congr\u00e9s de la Fundaci\u00f3.<\/p>\n

Malgrat que hi ha persones que s\u2019identifiquen com 2a, 3a i fins 4a generaci\u00f3 en la nostra societat, es conclou taxativament que la segona generaci\u00f3 ja NO \u00e9s migrant.<\/p>\n

En el cap\u00edtol de drogues un diagn\u00f2stic for\u00e7a discutit, entre causalitat i conting\u00e8ncia: PATOLOGIA DUAL.<\/p>\n

Les CONCLUSIONS recullen, a manera de punt final, la necessitat de COMPROM\u00cdS dels professionals.<\/p>\n

Se cita molt lleument les NNTT, concepte que ja \u00e9s obsolet l\u2019any 2020, i tamb\u00e9 internet, amb una actitud encara molt distant.<\/p>\n

Amb relaci\u00f3 a la interdisciplinarietat es conclou que \u201cno \u00e9s posar en com\u00fa diversos enfocaments, sin\u00f3 que cada un es deixi travessar per l\u2019altre\u201d.<\/p>\n

Hem de dir, en aquests moments, que encara no som en aquest estadi.<\/p>\n

Finalment, tres anys despr\u00e9s d\u2019aquell congr\u00e9s, l\u2019any 2006, es va celebrar la 2a Jornada de la Xarxa a Debat sobre aspectes ideol\u00f2gics, te\u00f2rics i pol\u00edtics del model de Salut Mental. Aquest \u00e9s tamb\u00e9 un tema permanentment debatut i mai ben delimitat.<\/p>\n

 <\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Reflexions sobre el 2n Congr\u00e9s Catal\u00e0 de Salut Mental Josep Vilajoana. President FCCSM LES FRONTERES DEL PSIQUISME MEMORIAL FRANCESC TOSQUELLES Barcelona, 6, 7 i 8 fe febrer de 2003 Amb un t\u00edtol suggestiu, La frontera del psiquisme, la preparaci\u00f3 del segon Congr\u00e9s va arrencar amb vuit grups de treball, amb l\u2019objectiu de debatre sobre la […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[272],"tags":[313],"class_list":["post-10523","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-2n-congres-catala-de-salut-mental-2003","tag-post-congres"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/la.fccsm.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10523","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/la.fccsm.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/la.fccsm.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/la.fccsm.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/la.fccsm.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10523"}],"version-history":[{"count":14,"href":"https:\/\/la.fccsm.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10523\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":22548,"href":"https:\/\/la.fccsm.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10523\/revisions\/22548"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/la.fccsm.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10523"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/la.fccsm.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10523"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/la.fccsm.net\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10523"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}